
Fa dos anys vaig escriure un article semblant: l’angoixa per l’estat de salut del meu pare, el terror per l’experiència vital d’una de les meves filles i l’alerta constant a la vida laboral. Per sort, tot en la vida flueix i anem superant obstacles, esdeveniments i moments al llarg de la vida que ens fan més forts i resilients.
La vida és cíclica, en espiral, i al cap d’aquests dos anys torno a viure una situació semblant: l’angoixa per la salut del pare i el terror per l’experiència vital d’una de les meves filles i l’alerta constant a la vida laboral.
Llavors la pregunta és: la vida et fa “repetir curs” o has après alguna cosa passant per aquesta experiència?
Prefereixo pensar que la vida m’ha tornat “més sàvia”.
Continuo tenint les emocions a flor de pell quan la por, la incertesa, la inseguretat i la desesperació truquen a la porta i amb elles, els pensaments fan volar la imaginació per crear històries dramàtiques i pessimistes.
M’adono que, quan penso així, la meva ment està en “modus víctima” i que m’estic resistint a acceptar la realitat tal com és, i això alimenta més el malestar.
Crec que moltes persones hem après a funcionar així i no en som conscients. Ho veiem normal. I no ho és. Perquè davant les situacions que ens fan sentir desgraciats, turmentats, pessimistes o angoixats podem actuar de tres maneres: retirar-nos de la situació, canviar-la, o acceptar-la totalment, encara que no sigui el que desitjaríem.
És com és, i si no podem fer-hi res, lluitar-hi és inútil i ens fa mal.
Començo a comprendre la frase enigmàtica del meu mestre David que em deia “has de funcionar d’una manera diferent”, que a grans trets, es referia a acceptar les situacions, prendre consciència del diàleg intern, estar present en cada moment, deixar d’aferrar-me al passat o viure el futur que encara no ha arribat i confiar en la vida, en els altres i en mi.
Confiar en la vida que tot passa per alguna cosa, que res és per casualitat i que tot procés porta a un aprenentatge i cap a un capítol nou. Potser no és el que m’havia imaginat, però és que hi ha infinites possibilitats de redactar la història d’una vida. Llavors, la vida em diu: confia, tot anirà bé.
Confiar en els altres, a saber que els seus camins no els puc dissenyar jo i que cadascú és responsable de com gestiona la seva experiència vital. Cal reconèixer que la saviesa de cadascú l’ajudarà a prendre les decisions més encertades o les que en aquells moments de la seva vida pot fer.
Confiar en mi, en què tinc les eines i capacitats necessàries per fer front als obstacles que la vida em presenta, com un joc, en el que cal reflexió, aprenentatge, i estratègia per superar-los. I com tot joc, cal prendre decisions per continuar el millor possible, sense repetir curs.


Hola Gemma,
Quin plaer llegir-te…. i rellegir-te.
La meva mare m’ha comentat que el teu pare fa dies que torna a estar ingressat.
Desitgem que millori aviat.
1 abraçada
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gràcies, Antònia. Sí, el pare està ingressat. Una etapa difícil de viure, però que ens fa pensar molt.
Me gustaMe gusta
Gràcies Gemma!
Sílvia Fernández Herrero Inspectora d’Educació Departament d’Educació Serveis Territorials al Vallès Occidental
C/ Marquès de Comillas, 67-69 I 08202 Sabadell I Tel.937484455
Abans d’imprimir aquest missatge, penseu si és realment necessari fer-ho: el medi ambient és cosa de tothom.
Aquest missatge s’adreça exclusivament a la persona destinatària i pot contenir informació privilegiada o confidencial. Si no sou la persona indicada, us recordem que l’ús, divulgació i/o còpia sense autorització és prohibida en virtut de la legislació vigent. Si heu rebut aquest missatge per error, us demanem que ens ho feu saber immediatament per aquesta via i que el destruïu.
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gràcies, Sílvia. Una abraçada
Me gustaMe gusta
Molt bonic Gemma, i molt cert i ajuda a reflexionar-hi!
Gràcies per compartir!
Núria Bolet Olivella
Direcció General de lAlumnat
Departament dEducació
Via Augusta, 202-226 | 08021 Barcelona | 934 006 900 dga.educacio@gencat.cateducacio@gencat.cat / https://educacio.gencat.cat/ca/inici/
[60424AB0]
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gràcies Núria. Poder compartir ajuda també a tenir una visió oberta al món.
Me gustaMe gusta
gemma m encanta el teu article, jo tambe me he sentit aixi en algunes epoques de la vida, pero encara que sembli un topic, som mes forts del que ens pensem❤️
Me gustaMe gusta
gràcies bonica
Me gustaMe gusta