La vida et fa repetir curs

Fa dos anys vaig escriure un article semblant: l’angoixa per l’estat de salut del meu pare, el terror per l’experiència vital d’una de les meves filles i l’alerta constant a la vida laboral. Per sort, tot en la vida flueix i anem superant obstacles, esdeveniments i moments al llarg de la vida que ens fan més forts i resilients.

La vida és cíclica, en espiral, i al cap d’aquests dos anys torno a viure una situació semblant: l’angoixa per la salut del pare i el terror per l’experiència vital d’una de les meves filles i l’alerta constant a la vida laboral.

Llavors la pregunta és: la vida et fa “repetir curs” o has après alguna cosa passant per aquesta experiència?

Prefereixo pensar que la vida m’ha tornat “més sàvia”. 

Continuo tenint les emocions a flor de pell quan la por, la incertesa, la inseguretat i la desesperació truquen a la porta i amb elles, els pensaments fan volar la imaginació per crear històries dramàtiques i pessimistes.

M’adono que, quan penso així, la meva ment està en “modus víctima” i que m’estic resistint a acceptar la realitat tal com és, i això alimenta més el malestar. 

Crec que moltes persones hem après a funcionar així i no en som conscients. Ho veiem normal. I no ho és. Perquè davant les situacions  que ens fan sentir desgraciats, turmentats, pessimistes o angoixats podem actuar de tres maneres: retirar-nos de la situació, canviar-la, o acceptar-la totalment, encara que no sigui el que desitjaríem. 

És com és, i si no podem fer-hi res, lluitar-hi és inútil i ens fa mal.

Començo a comprendre la frase enigmàtica del meu mestre David que em deia “has de funcionar d’una manera diferent”, que a grans trets, es referia a  acceptar les situacions, prendre consciència del diàleg intern, estar present en cada moment, deixar d’aferrar-me al passat o viure el futur que encara no ha arribat i confiar en la vida, en els altres i  en mi. 

Confiar en la vida que tot passa per alguna cosa, que res és per casualitat i que tot procés porta a un aprenentatge i cap a un capítol nou. Potser no és el que m’havia imaginat, però és que hi ha infinites possibilitats de redactar la història d’una vida. Llavors, la vida em diu: confia, tot anirà bé.

Confiar en els altres, a saber que els seus camins no els puc dissenyar jo i que cadascú és responsable de com gestiona la seva experiència vital. Cal reconèixer que la saviesa de cadascú l’ajudarà a prendre les decisions més encertades  o les que en aquells moments de la seva vida pot fer. 

Confiar en mi, en què tinc les eines i capacitats necessàries per fer front als obstacles que la vida em presenta, com un joc, en el que cal reflexió, aprenentatge,  i estratègia per superar-los.  I com tot joc, cal prendre  decisions per continuar el millor possible, sense repetir curs.