Benvinguda, benvingut al meu blog.
Em dic Gemma. Fa uns anys vaig començar aquest blog i, des d’aleshores, ha anat canviant de forma i d’estil i madurant amb mi. Actualment (2026) tinc 55 anys i continuo aprenent a entendre la vida i a entendre’m a mi mateixa.
M’agrada escriure. Escriure m’ajuda a posar paraules al que sento, a ordenar pensaments i, de vegades, a descobrir coses que no sabia que sabia.
Tot fent un cafè és un espai on comparteixo reflexions sobre aquesta etapa de la vida que estic vivint: fer-nos grans, els canvis, les relacions, les filles, la feina, el cos, les pors, les il·lusions, les pèrdues, els límits, les decepcions, els nous començaments… i totes aquelles petites coses quotidianes que, sense adonar-nos-en, també ens van transformant.
Professionalment em dedico a la psicopedagogia i la psicologia. Potser per això sempre m’han interessat les persones i les històries que portem a dins.
Però aquí no vinc a donar lliçons.
Vinc a compartir la meva visió del món i les meves reflexions.
No escric perquè tingui les respostes. Escric perquè encara em faig moltes preguntes.
I perquè he descobert que, quan una s’atreveix a explicar el que sent, sovint algú a l’altra banda pensa: «A mi també em passa.»
Així que, si et ve de gust, seu.
Fem un cafè i en parlem.
TOT FENT UN CAFÈ 