
Des de ben petita m’ha agradat l’ordre. Em dona calma, tranquil·litat, m’ajuda a calmar la ment.
M’agrada apreciar l’harmonia de les formes, l’exposició dels tresors que expressen la personalitat, la distribució estètica dels objectes, on tot sembla que tingui un lloc fet a mida.
A casa, sovint fan broma quan un objecte o moble ha canviat de lloc, o se sorprenen que trobi gust en passar-me un dia sencer endreçant armaris per organitzar-los millor o per treure allò que ja ha fet el seu servei i que vull donar, regalar, reciclar o tirar.
Sense tenir cap trastorn obsessivocompulsiu.
Només pel fet de gaudir fent-t’ho.
I hi ha un motiu.
L’ordre físic ajuda a l’ordre mental. L’estrès visual disminueix, la sensació d’espai ajuda a la calma i l’harmonia i bellesa d’un lloc endreçat creen satisfacció i benestar.
Potser és per aquest motiu que el 2015, Marie Kondo va triomfar, i encara continua fent-ho, amb el seu llibre “La màgia de l’ordre”.
En el seu llibre explica els principis que regeix l’ordre: només queda’t amb allò que t’agradi, que sigui important per tu i et faci feliç, i allibera’t de tot allò que estigui fet malbé, trencat, que no t’agrada o que ja no tingui utilitat. I dona-ho, recicla-ho, vent-ho, regala-ho o llença-ho. Ella assegura que una casa amb ordre porta a una vida feliç. És així realment?
Sí. L’ordre t’ajuda a valorar tot el que tens, a ser conscient de tot el que acumules i donar-te l’oportunitat de reflexionar perquè ho fas. Aprens a deixar anar, que te’n pots estar d’acumular coses que no t’aporten valor, que l’espai pot “respirar” i té un efecte directe en la teva angoixa i estrès. Envolta’t només d’aquelles coses boniques que t’alegrin la vista quan les vegis.
Soc minimalista en el sentit filosòfic del terme: quedar-me amb allò que té valor per a mi, que m’és agradable o que expressa la meva personalitat. També ho soc en el sentit de no comprar per comprar perquè estigui rebaixat o perquè el consumisme ens decanta a gastar el què no tenim. És una manera d’acumular que porta a l’estrès visual, a la buidor emocional i al desordre físic.
Actualment, hi ha molts documentals, llibres, vídeos i estudis que expliquen el motiu pel qual el minimalisme i l’ordre són importants en la nostra vida. El consumisme excessiu en el qual hem caigut tots ens fa acumular objectes que ràpidament perden el seu valor, que ens buiden les butxaques i que ens acaben fent viure sensació d’estrès.
No és qüestió de buidar casa teva ni deixar-la nua. Cada casa és un reflex de la vida que s’hi ha viscut i estan plenes d’objectes que tenen una història. L’ordre i el minimalisme és deixar d’acumular perquè sí, de comprar sense sentit, només per omplir un desig superficial, i de tenir les estances plenes d’objectes que no saps on amagar.
Desfés-te del caos, de tot allò que ja no t’aporta valor, organitza’t bé, sense amagar, sàpigues què tens i què et fa falta realment, pregunta’t què t’impedeix el desordre i així experimentaràs un control seré de la teva vida.
L’ordre és harmonia, bellesa, pau i serenitat. I ho tenim a les mans.
Pot ser un bon començament per fer petits canvis a la teva vida.


Què curiós!!!
Just ahir, al tren, vaig començar a llegir-me el llibre Konmari.
I avui he llençat 6 bosses de brossa.
Estic totalment d’acord, recollir, netejar, endreçar i llençar és terapèutic, per l’esperit.
Per això no entenc la gent que paga a algú perquè li ho faci…
Me gustaMe gusta
M’alegro molt Laura. Desfer-nos de l’acumulació és terapèutic, com dius. I és un procés personal. T’animo que no el deixis
Me gustaMe gusta