Autor: Gemma Turallas

Em sol passar que tinc moltes idees al cap per desenvolupar, molts projectes començats i molts llibres per llegir… i no sé per on començar. Això em crea una sensació de bloqueig.

De cop he recordat un llibre que vaig llegir fa molt temps que parlava sobre el Zen.

Deu minuts per ser zen, amb 300 consells, de Sioux Berger

Però no parlaré de la filosofia zen. No tinc coneixement profund per parlar-ne. Potser algun dia…

Només m’enfoco en el Zen com actitud, trobant la serenitat perduda a partir de coses petites com fer un cafè prenent-me una pausa, endreçant la taula dels llibres que he decidit no llegir avui, o prestant més atenció a les coses que faig.

Aquesta actitud vull posar-la en relleu en la meva vida.

Potser també et pot anar bé a tu.

Primer de tot, cal prendre consciència de com actuem o reaccionem a les tasques de cada dia. Per aquest motiu he identificat  9  hàbits per ser zen a la nostra vida.

1. No fer multitasca

Cada cosa ha de tenir el seu temps i prendre consciència mentre es du a terme.

Sí, és difícil per mi. Perquè això implica: Tancar les mil pestanyes de l’ordinador mentre estic fent una tasca, escoltar qui em parla sense fer res més, començar i acabar un llibre i no tenir-ne tres de començats… Però cal canviar aquests hàbits per poder centrar-me de cada cosa en el seu moment. A tu també et passa?

2. Fins que no acabis una tasca no passis a la següent

No deixar-la a la meitat per començar un nou projecte.

És complicat quan a la feina es porten molts projectes alhora i entren molts correus per respondre. Però implica organització, i com deia abans, no posar-me a llegir tres llibres alhora o tenir coses començades sense acabar. Tu també ets d’aquelles persones que encetes més d’un producte semblant quan encara no n’has acabat cap?

3. No tinguis pressa, ves a poc a poc

Canviar hàbits per no perseguir el temps… el temps és l’únic que tenim, i el perdem per córrer. Quins hàbits pots fer per anar sense pressa?

4. Reduir nivells d’activitat

Faig massa coses. I sovint em pregunto quina necessitat tinc. Voler abastar molt no acabant fent res en plena consciència i bé. Potser val més poc, i ben fet, que moltes activitats i cap completada, no creus?

5. No programis una activitat rere l’altre

A vegades omplo l’agenda d’activitats per fer i després sorgeixen imprevistos que em fan canviar els plans. O no programo prou temps per fer una activitat i, com una bola de neu, es van augmentant les tasques que queden pendents. Per això, no programar massa coses per fer. Decidir fer-ne una i donar-li temps.

6. Crear rutines

Les rutines són hàbits adquirits que fas sense pensar. Ens ajuden a establir uns horaris, una estructura diària que dona seguretat i estabilitat. I són útils, perquè si no tingués rutines, hauria d’estar decidint contínuament sobre la incertesa de què cal fer cada moment.

7. Eliminar el que és innecessari de la teva vida

les petites molèsties poden crear ansietat, absorbeixen energia i temps, creen irritabilitat i esgoten. Fes una llista: un botó mig descosit, una trucada que no acabes de fer mai, correus sense respondre, desordre a casa, una bombeta fosa… Escull un dia i comença a treballar amb aquesta llista. Pot ser que et duri dies, però el fet de treure el que és innecessari et farà la vida més fàcil.

8. Fer les coses amb consciència i amb un somriure!

Sovint m’adono de la cara de concentració o preocupació que poso i que realment no m’afavoreix gens! Les arrugues d’expressió en són el resultat. I llavors, una vol miracles… prendre consciència de quina tensió tenim al rostre i somriure és la millor crema antiarrugues.

9. viure de forma senzilla

Allibera’t del que no és essencial, i comença per casa teva: llença, regala, dona.  La filosofia minimalista és tot un món que ajuda a viure de forma més senzilla donant valor allò que realment és essencial.

D’hàbits pel benestar n’hi ha molts més.

Els anirem descobrint a poc a poc

Ara per ara, començar a incorporar aquests 9 hàbits ja és suficient i complicat, oi?

Segur que has sentit a parlar dels mapes de visió. 

D’ençà que va sorgir el llibre “El secret”, el mapa de visió ha estat un ritual de principi d’any per exposar-hi tot allò que es vol aconseguir. 

Però no cal que sigui a principis d’any. Pot ser en qualsevol moment en el qual plasmis en un full allò que realment vols encaminar la teva vida. 

Què és un mapa de visió?

Un mapa de visió representa allò que anheles, allò de què vols omplir la teva vida, en allò que et vols convertir.  És un recordatori diari dels teus valors, objectius i aspiracions.

Quina diferència hi ha entre un somni i un mapa de visió?

No n’hi ha prou en somiar, en imaginar, en sospirar. El mapa de visió et demana compromís, implicació, buscar la manera d’assolir-ho prenent decisions i passant a l’acció.

Recorda que els teus pensaments influeixen sobre la teva vida. Ja ho deia Marc Aureli, 120 dC en el seu llibre “meditacions”: “la nostra vida és l’obra dels nostres pensaments”. Per aquest motiu, la “llei de l’atracció” associa poder al mapa de visió perquè reprograma la teva ment subconscient.

De la mateixa manera que les afirmacions positives que et dius, o les negatives, van creant el teu pensament intern i creant la realitat que vius, les imatges del tauler van reprogramant la teva ment filtrant l’atenció en allò que vols aconseguir. S’activa així, el sistema reticular activador ascendent (SRAA), una zona del cervell que fa que quan un s’il·lusiona acabi trobant allò en la vida real.  La famosa psiquiatra Marian Rojas Estapé en parla molt en les seves entrevistes i llibres. L’exemple més conegut és el de quan vols comprar-te un cotxe d’un model concret, el veus a tot arreu i en sents a parlar sovint, o quan una dona està embarassada veure embarassades a qualsevol lloc. Abans ja hi eren, però ara, el sistema reticular activador ascendent li fa adonar d’allò que abans passava per alt.  D’aquesta manera, el mapa de la visió també activa el SRAA.

Com crear el teu mapa de la visió?

Quan crees el teu mapa afloren les coses que són importants per a tu. És tan senzill com buscar les fotos que t’inspirin i et motivin en revistes o en Pinterest i crear un plafó on inserir aquestes imatges. 

Quin és el procediment?

Et recomano que et regalis una tarda tranquil·la, sense pressa, on no hagis d’anar enlloc.

Posa música que et calmi i et relaxi acompanyant-te d’una bona infusió, o copeta de vi.

En una cartolina gran, un suro de paret o un full de l’agenda, que puguis veure cada dia, ves inserint fotografies.

Al mig del full posa-hi una foto teva que t’agradi, en la que et vegis feliç.

Al voltant, busca imatges que inspirin aquells aspectes de la teva vida que vols aconseguir: potser una fita professional, un resultat econòmic, una frase inspiradora, un estil de vida, un objecte material, una relació personal… deixa volar la teva imaginació i pregunta’t, com vull que sigui la meva vida?, quina és la imatge de la meva millor versió?

Busca els teus somnis i la manera de poder-los convertir en realitat. 

Crea el mapa de la visió. 

No hi tens res a perdre. 

Bon any!

Avui és dia 1 de gener de 2023 i encara que la vida sigui lineal, i tot continuï, sembla que el fet de començar un nou any és com començar una nova etapa.

Vull agrair-te la teva fidelitat en seguir-me en el meu blog durant aquests 2 anys d’ençà que vaig iniciar-lo. Gràcies!

Com veuràs, el blog ha canviat de nom, i amb el temps, el contingut també ha anat evolucionant.

Ara, Equilibrada-Ment, vol ser un espai per parlar de temes que vivim buscant recursos per al benestar, la confiança, l’autoestima i, definitiva, per trobar l’equilibri.

M’agradaria que fos un espai on trobessis recursos, compartíssim temes que t’interessin, que poguéssim apreciar la vida, agrair i fluir en el procés d’automillora continua. 

Per això, si vols continuar aquest 2023 caminant amb mi, t’agrairia que em diguessis quins temes t’agradaria que tractés en el blog i quins t’han semblat més útils.

I si vols, pots compartir-ho amb les teves amistats.

La teva opinió és molt valuosa.

Et desitjo el millor!

Cada desembre solc fer reflexió anual. Tu també?

Fins ara solia escriure-ho en una llibreta, però aquest any ho he incorporat a l’agenda que he creat, per poder-ho tenir sempre a mà i recordar-ho cada mes. Així vaig sent-ne més conscient i al final d’any és més fàcil mirar enrere i observar el meu creixement personal.

A final d’any em pregunto quins objectius no he aconseguit, analitzant quins han estat els obstacles que m’he posat jo mateixa, sigui per por, per mandra, per poca confiança, per massa feina, per estrès, per desídia, per voler abastar massa o per inconstància. 

També em pregunto quins èxits he tingut, quins propòsits he assolit i quins moments agradables he viscut, mirant les fotos del mòbil o recordant aquells propòsits  dels quals em sento satisfeta d’haver assolit perquè m’hi he esforçat molt. I analitzo quin ha estat el procés o el mètode que he seguit per aconseguir-ho.  En alguns casos potser no he seguit un procés, però en molts d’altres sí, i això em dona una idea de què em serveix a mi per avançar.

Faig una llista dels objectius que em proposo, en què puc millorar  i quin pla seguiré per fer-ho. I per això ho desglosso en tres apartats:

• Què continuaré fent: tot allò que he vist que em fa bé, que em crea un hàbit positiu i que em fa sentir millor. Com per exemple: llevar-me cada matí mitja hora més d’hora i fer una meditació curta i estiraments.  Començo el matí amb tranquil·litat i autocura.

• Què deixaré de fer: tot allò que no  m’ajuda, que em pesa, que em desagrada i aquelles actituds que em creen emocions negatives. Per exemple donar massa voltes a petiteses que em preocupen. 

• Que començaré a fer: aquells petits canvis que crearan hàbits positius a la meva vida. Per exemple, incorporar una hora de lectura cada nit abans d’anar a dormir en lloc de perdre el temps en el mòbil.

Si vols instaurar hàbits que canviaran el teu dia a dia, et recomano que llegeixis el llibre de James Clear, “Hàbits Atòmics”, en el que d’una manera clara i senzilla et mostra la manera de crear petits hàbits que t’ajudaran a aconseguir fites importants i també com eliminar aquells hàbits que et limiten.

Fer una reflexió anual pot ser una brúixola per dirigir la teva vida, per millorar-te, per polir actituds i créixer personalment. No és només un any que passa, sinó una etapa de la teva vida que ha estat necessària per aprendre sobre tu mateixa, sobre la vida, sobre què has de deixar anar i sobre les noves perspectives i il·lusions que vols aconseguir. 

Escriure una reflexió mensual sobre què has après i quins han estat els teus èxits pot ajudar-te a fer la reflexió anual.

En qualsevol cas, marcar-te uns objectius, observar el teu procés, ser conscient que pots fer per millorar i agrair tot allò que has assolit fins ara t’ajudaran a descobrir-te. 

Desitjo de tot cor que la teva evolució personal i la nova etapa vital, que comença cada dia, però que marquem en el calendari, d’una forma especial cada 1 de gener, sigui molt profitosa i plena de bons moments per recordar.

Bon any 2023!

És possible que a tu també et passi. Tens al cap mils de coses per fer, tant de la feina com de casa i no trobes el lloc per apuntar-ho, per organitzar-te o per programar-ho. I acabes escrivint-ho a les notes del mòbil, al calendari de la cuina o als post-its de colors que deixes per tot arreu.

Fa temps que vaig darrere d’una agenda que em fos pràctica per a mi i que tingués tot el que jo vull. És per això, que tot i que n’hi ha moltes per escollir en el mercat, he pensat en una organització que a mi em fos útil i que tingués un disseny fet a mida. 

Per aquest motiu, vaig demanar a la Carla Ruiz, m fes el disseny de la meva agenda. 

I aquí la tens!

Una agenda d’autocoaching per poder aconseguir els objectius que et proposes, instaurar hàbits, organitzar-te els dies i les tasques a fer i planificar-te els projectes mensuals i objectius setmanals d’una forma clara i estructurada.

Al principi trobaràs el teu “objectiu impossible” que t’agradaria assolir, amb una pauta per escriure les 10 iniciatives que duràs a terme per obtenir-ho.

Seguidament, una roda de la professió per valorar quin és el grau de satisfacció actual que tens en cada àrea professional: productivitat personal, planificació i gestió del temps, gestió de l’estrès i ansietat, comunicació, lideratge, adaptabilitat… Fixa’t que són àrees de millora, i només tu pots proposar-te els canvis necessaris per dur-los a terme sense fer-te autoboicot.

També hi ha un mapa de la visió, perquè, com saps, el poder de la visualització ajuda a recuperar la il·lusió i la inspiració per aconseguir allò que hi has representat.

No podia faltar l’Ikigai, un concepte japonès que pot ajudar-te a trobar el teu propòsit a la vida, a través de fer-te preguntes per descobrir-lo.

I la planificació anual, mensual i setmanal dels teus objectius principals, a través d’escriure el què, el perquè, el com i quan ho faràs. A final de cada mes hi ha una reflexió mensual per recordar-te els teus èxits, el què has après, i el perquè et sents agraïda. La gratitud és una poderosa eina per combatre el pessimisme i la queixa.

El full dels hàbits és una eina per veure el teu progrés d’un cop d’ull d’aquells canvis que vols instaurar a la teva vida. Ja saps que els grans canvis comencen per coses petites, fetes dia rere dia fins a formar part de la nostra forma de ser. Així, si vols millorar en l’esport, en la lectura diària, en la meditació o en l’estalvi, marcar els teus hàbits cada mes et donarà una idea general de la teva disciplina i incorporació d’una forma de fer i de ser. 

Cada dia comença amb una frase inspiradora per reflexionar, i cada dia acaba amb un espai per agrair alguna cosa del teu dia. 

T’animo que miris l’agenda a la meva botiga d’Etsy, on la pots descarregar i imprimir

Desitjo que t’agradi i que aconsegueixis tots aquells reptes i objectius que t’has proposat aquest any. 

M’agradaria molt que em poguessis comentar les teves propostes de millora per fer-ne una adaptada a tu. 

Segur que has sentit a dir que les dones tenim una gran connexió amb la Lluna. 

Ella és la representant de l’energia femenina, perquè és cíclica com nosaltres. 

Té fases de 28 dies i passa per 4 etapes diferenciades: lluna nova, lluna plena, quart creixent i quart minvant.

Nosaltres, tenim un cicle menstrual de 28 dies i mentre s’és fèrtil, es passa per 4 etapes: la fase proovulatòria, ovulatòria, premenstrual i menstrual. 

Antigament, la vida de la humanitat girava al voltant dels cicles de la terra i de les fases lunars i es feien molts rituals a la mare Lluna amb danses, cerimònies, trobades de dones i transmissió de coneixements de mares a filles. 

La nostra vida actual està desvinculada d’aquesta energia, i hi ha qui veu en aquesta desconnexió un dels motius pel qual l’estrès, la buidor vital, la falta de consciència de la nostra vida, l’apatia i l’ansietat estigui present en moltes de nosaltres. 

En la societat patriarcal, el tema de la menstruació i dels cicles femenins ha estat menyspreat i desvinculat del seu poder. Moltes noies, i potser dones adultes com nosaltres, desconeixem com funciona el nostre cos i com podem harmonitzar-nos amb ell per viure el cicle amb més normalitat, naturalitat i consciència. A més, el fet de prendre píndoles anticonceptives per regular la menstruació, per evitar el dolor o l’embaràs fa que el nostre cos s’acostumi a perdre la seva naturalitat per esdevenir un procés artificial.

Tornar a l’essència, a la naturalitat, a rebre l’energia que ens transmet la connexió amb la lluna, pot ajudar a entendre els nostres canvis emocionals i anímics, a acceptar les fases per les quals passem i a viure amb més consciència el propi cos. Per això vull mostrar-te la relació que hi ha entre les fases lunars i les menstruals a partir del simbolisme i dels estats anímics. 

És complicat sincronitzar les fases menstruals amb les fases de la lluna a causa del ritme de vida que portem. Primer de tot, cal ser conscient de com et sents durant cada fase del mes i relacionar-ho amb les fases lunars. Pot ser que, amb el temps, puguis arribar a viure aquesta sincronització. 

En l’àmbit metafòric i simbòlic, la fase proovulatòria estaria relacionada amb la primavera i amb l’arquetip de la donzella. Si estiguessis connectada amb la lluna, passaries aquesta etapa en sincronia amb el quart creixent (la lluna en forma de D). És la fase del despertar del cicle, un moment en el qual et sents més seductora i bonica, tens més energia, ganes de provar coses noves, conèixer gent, sortir, fer projectes, fer esport. És l’etapa del cicle de més concentració i alegria, on possiblement esculls posar-te roba més alegre, sensual i viva.

La fase ovulatòria és la lluna plena. Es relaciona amb l’arquetip de la mare i l’estiu. És una etapa de creació, d’abundància, d’autocura. En aquesta fase et sents més sociable, amb tendència a cuidar, nodrir, crear, escoltar, organitzar, netejar, decorar, intercanviar idees i alliberar sentiments. És un moment en què en vestir-te utilitzes més accessoris, perfums i estampats. Et sents plena de vida i de creativitat. És el moment de fer aigua de lluna i carregar els teus cristalls sota la seva llum.

En la fase premenstrual, la lluna es troba en el quart minvant (en forma de C) i és el millor moment per programar un temps de desconnexió i descans per a tu mateixa. L’arquetip és la fetillera, i s’associa amb la tardor.  En aquesta fase sents més inestabilitat emocional, potser estàs més trista i apagada, potser més irritable, menys concentrada i amb ganes d’estar aïllada i desconnectar-te del món.  Potser en aquesta etapa prefereixes vestir-te amb colors més foscos i amb teixits més suaus. És un moment en el qual pots reflexionar i ser honesta amb tu mateixa i preguntar-te sobre quins canvis pots i necessites fer a la teva vida. És una etapa de pausa, repòs, de buscar temps per tu i preparar-te menjars més calòrics per sentir-te més forta per la nova fase que està a punt d’iniciar-se. 

La fase de la menstruació és la lluna nova i es relaciona amb l’hivern.  És un moment per la introspecció, per sentir al teu ser interior. L’arquetip és la vella, la dona sabia.  A ser possible, l’ideal seria quedar-te a casa i descansar del tràfec laboral i de relacions socials. La societat actual no ens dona l’oportunitat i hem de continuar amb el tràfec de la nostra vida. Sí que és possible, però, desconnectar-te del món, de les xarxes socials, del mòbil, i gaudir del temps amb tu mateixa creant, pintant, plantant llavors, cosint, escrivint o fer alguna cosa per expressar el teu món interior. És possible que en aquests moments et vingui més de gust utilitzar roba còmoda, càlida i acollidora per no estrènyer el teu cos inflat. Aprofita aquest període de descans per netejar i purificar la teva llar, deixant anar tot allò que no serveix, que cal renovar, llançar, donar, regalar, per tornar a començar.

Les dones madures, encara que tinguin la menopausa, també continuen connectades amb la lluna si saben interpretar els seus estats anímics i vitals.

Crec que aquest tema és molt interessant i hi ha molt per aprofundir. Per aprendre’n més, et recomano que llegeixis Lluna Roja, de Miranda Gray.

Les vacances també són un moment per plantejar-te els teus hàbits i projectes que vols tirar endavant. De la mateixa manera que al principi d’any molta gent escriu els seus propòsits, el temps de descans de l’estiu et proporciona el moment perfecte per reflexionar sobre com està anant els objectius que et vas proposar.

Si has anat seguint uns hàbits, felicita’t per la constància. Sinó, tens sempre l’oportunitat de començar. 

Recorda que: 

Tot èxit aconseguit  va començar  amb un somni.

El somni va anant agafant forma a través de marcar-se objectius.

I aquests  s’aconsegueix fent petits passos, seguint un procés.

I porta temps, constància, disciplina, motivació i millora contínua.

Les coses importants es fan a foc lent.

No creguis en els canvis sobtats ni en la rapidesa per aconseguir l’èxit en qualsevol àmbit. Al meu entendre, són èxits efímers i poc sòlids.

Si vols començar a fer esport, aprendre un idioma, iniciar un negoci, acabar una carrera, millorar a nivell personal o professional, cal que facis passos petits i constants.

Si coneixes la filosofia  Kaizen (petits canvis de millora continua cada dia) o els Hàbits Atòmics de James Clear (seguir un procés, crear rutines, canviar les creences) veuràs que la constància, la disciplina i la motivació són les claus  de l’èxit.

Com fer-ho? 

1- escriu a  mà, en una llibreta de somnis, els objectius que vols aconseguir.

Com seria la teva vida de somni? què faries cada matí? quines creences tindries? quins hàbits? com seria la teva rutina? És important que ho escriguis a mà. L’efecte que té la connexió neuronal mà-cervell és molt més poderosa que fer-ho a l’ordinador o en el mòbil.

2- marca’t un temps cada dia per reflexionar sobre aquesta nova vida. Crea un entorn agradable, una estona per a tu. Escriu quins petits passos pots fer cada dia per avançar cap al teu somni. Què pots fer diferent ara? que pots implementar en la teva rutina? quines accions t’acosten cada dia al teu ideal?

3- Aprèn sempre alguna cosa. Llegeix, escolta podcast, busca informació sobre el tema que t’interessa, inspira’t amb fotos, informa’t, observa.

4- Organitza la teva llar, el teu lloc de treball, la teva agenda. L’ordre ajuda a tenir claredat  mental. Crea un ambient propici per afegir hàbits al teu dia a dia per no postergar el canvi amb distraccions.

5- Motiva’t: què és el què t’inspira? a qui vols emular? quines paraules o frases t’ajudaran? quina seria l’autoafirmació que et pots dir cada dia?

6- Viu el procés, dona’t temps, gaudeix de petits passos i registrals en una llista d’hàbits, de l’estil de “habit tracker” perquè visualment puguis gaudir del teu procés.

Però, primer de tot, has de preguntar-te:

• què vull aconseguir?
• perquè ho vull aconseguir?
• i quina emoció m’empeny a fer-ho?

Són preguntes que poden ser complicades de respondre. 

Sovint ens quedem a la superfície de la resposta. Llavors cal que et preguntis 7 vegades el perquè i arribaràs a l’essència.  7 capes de profunditat que t’ajudarà a endinsar-te a trobar el motiu pel qual vols aconseguir canviar les creences.  

Serà més fàcil motivar-te quan comprens el propòsit que t’empeny a fer-ho. 

Per facilitar-te tot el registre dels hàbits que t’acosten a l’èxit personal, professional i emocional estic dissenyant una agenda personal que t’ajudarà a registrar tot el teu procés.

Com a mostra, et regalo una de les plantilles de l’agenda: un full de registre dels teus hàbits per anar marcant el teu progrés. Apunta sobre cada columna l’hàbit que vols implementar a la teva rutina i marca el quadret si has estat constant cada dia. Et donarà una imatge ràpida del teu progrés i de la teva constància, base de l’èxit.

Sempre he trobat molt interessant el camí que les persones anem transitant per arribar on som ara.

Quan reflexiono sobre la meva vida, o observo la dels altres, m’adono que cada etapa, cada moment, cada situació és com una peça de puzle que va donant forma i sentit a la història de cadascú. El més interessant, però, és que hem creat aquest camí d’una forma més o menys inconscient utilitzant 7 elements essencials:

1. Les creences. “En la vida no obtens allò que et mereixes, sinó allò que creus que et mereixes”. A. Villaroel

Allò que creiem afecta la manera de viure. Les creences sobre nosaltres mateixos, la vida i el món, han estat modelant la nostra manera d’encarar-nos a la vida des de ben petits. Obtenim allò que creiem que mereixem, tant si les creences són negatives, com positives. Per tant, és molt important prendre realment consciència que ens diem a nosaltres mateixos.

2. Les estratègies que utilitzes per tenir el què vols. «Si sempre fas el mateix, assoliràs el mateix”. Einstein

Fins ara tot el que tens, és degut a les estratègies que has emprat: com portes les teves finances, amb qui et relaciones, quina disciplina tens, què llegeixes, quins hobbies tens…  És moment de canviar certes estratègies?

3. Els teus hàbits: La manera més efectiva de canviar els teus hàbits és centrar-se no en el que vols aconseguir sinó en la persona que et vols convertir.”James Clear

Les petites coses que fas d’ençà que et lleves fins que te’n vas a dormir tenen un impacte en la teva vida.  Possiblement, la vida d’una persona que es lleva cada matí més d’hora i té temps per marxar a treballar amb calma, serà diferent de la persona que cada matí es lleva tard, de mal humor, sense temps i se’n va a treballar.

4. El teu llenguatge: “Dintre nostre hi ha un llop blanc i un de negre que lluiten contínuament.  Guanyarà el que tu alimentis”. Llegenda Cherokee

Tots tenim una veu interior negativa que ens jutja, ens culpa, ens ridiculitza, ens matxaca…. És crucial ser-ne conscient i buscar la manera de donar-li la volta, perquè el teu pitjor enemic, pots ser tu mateix.

5. Les emocions: “no somos responsables de las emociones,  pero sí de lo que hacemos con las emociones”. Jorge Bucay

Tu tens el control de com et sents cada dia. Si creus que són els altres que et fan posar trist, enfadat, content… els hi estàs delegant el teu poder.  Tu ets responsable de com gestiones les teves emocions, i només tu les pots canviar.

6. Les teves prioritats: “Per a canviar la teva vida, necessites canviar les teves prioritats” .Mark Twain

Prioritza l’ordre en què fas les coses, o el temps invertit en elles, si vols aconseguir un repte o un èxit.

7. la teva identitat: “Fes com si ho fossis, fins que ho siguis”

Per millorar la versió de la persona que ets ara has de pensar com és la millor versió de tu: com es vesteix, que fa el cap de setmana, com és el seu entorn, que menja, quins hàbits té… Dissenya ara el què seràs per acabar sent.

Perquè puguis tenir-ho com a resum, t’he preparat un document que pots imprimir

T’has trobat en aquestes situacions?

Un dia et mires al mirall i no et reconeixes.

La roba que fa poc et podies posar et va petita, o no t’afavoreix com abans.

T’adones dels canvis del teu cos, del teu rostre, dels teus cabells, de la teva pell.

Ja no ets una joveneta.

Fas exercici, cuides la teva alimentació, però el teu cos es resisteix a tenir les proporcions d’abans.

No penses igual que abans. Has canviat moltes creences sobre tu, el món, la vida.

No tens la mateixa energia.

La teva família, amistats, coneguts et fan sentir gran i no entenen el teu cansament, esgotament, desil·lusió… I fins i tot et culpabilitzen per no “cuidar-te”.

I et compares amb la “bellesa” que la societat imposa, que sovint és una bellesa de joventut intemporal.

I on et porta tot això?

Et pot portar a sentir-te inadequada, a desanimar-te, a fer tot el possible per recuperar la joventut perduda, a matxacar-te en un gimnàs, a fer dietes insanes i restrictives,  a comparar-te, a criticar-te, a sentir la veu interior que et jutja i et menysprea.

O bé et pot portar a descobrir una nova etapa en què ets lliure per ser realment qui ets, a escollir el que realment vols fer amb la teva vida professional, personal, sentimental. A arreglar-te per tu més que mai, buscant una nova versió de la persona que ets ara, amb tota l’experiència acumulada, amb una mirada oberta per acceptar la imatge del mirall que parla de la teva vida. 

No podem esborrar l’edat. No podem lluitar contra el pas del temps. Però sí que podem cuidar-nos des d’ara la nostra salut tant amb un exercici  que ens agradi i que ens faci sentir vives, com amb una alimentació equilibrada per cuidar el nostre organisme. I no  per aconseguir entrar en una talla d’adolescent, matxacant-nos i flagel·lant-nos per tenir unes mides que ja no van d’acord amb els canvis hormonals que el nostre cos ha incorporat, si no per mantenir-nos actives i sanes i contentes de ser qui som i com som.

Ara, més que mai, pots decidir ser qui vols ser.

Ara,  més que mai, pots fer el què vulguis amb la teva vida.

Potser no tens el cos tonificat que tenen les adolescents o dones joves. I què?

Potser no tens un  rostre avellutat i sense arrugues. I què?

Però ets tu, amb una història al darrere, amb una possibilitat de millora, amb una capacitat de decisió.

Fes les paus amb tu  mateixa.

Accepta’t, estima’t, agrada’t. 

Fes-ho només per tu.

Pregunta’t: què és realment el què vols, com vols que sigui la teva postura, la teva manera de parlar, de moure’t, de donar la cara al món?, què vols fer amb el teu temps?, que és el que vols començar, deixar anar, dir, tancar, delegar?

Accepta la persona amb la qual t’has transformat, però no amb resignació, sinó amb plena consciència que ets valuosa tal com ets, amb tots els teus defectes i virtuts, amb la bellesa que pots veure en qualsevol etapa de la vida. La tardor o l’hivern de la vida són etapes que tenen la seva bellesa. I cal saber-la veure, i no comparar-la en una etapa ja viscuda.

Acceptar-te et dona seguretat.

I la seguretat és atractiva.

Qualsevol canvi en el nostre petit món personal, per petit que sigui, ens fa sortir de la zona de confort i això ens porta a una sensació d’ansietat. 

Poden ser canvis tan subtils com aprendre com funciona un aparell nou, passar per un altre camí per anar a la feina, modificar les rutines de cada dia, pagar despeses sobrevingudes, fins a canviar de professió, canviar de domicili, o de parella, o fer-se gran. 

Zymunt Bauman, sociòleg, diu que vivim en la “modernitat líquida” on  tot allò que consideràvem per tota la vida, s’ha convertit en atemporal i hem d’adaptar-nos en entorns anomenats VUCA, un acrònim anglès per referir-se a espais volàtils, incerts, complexos i ambigus. 

Això crea angoixa. Però és precisament aquest món amb entorns VUCA en el qual hem de viure i on creixeran els nostres fills i filles.

I tenim dues opcions: o resistir-nos al canvi i lluitar, o adaptar-nos, acceptar i fluir amb ell. 

Com un riu. No podem parar el seu moviment, no podem nadar contra corrent sense sentir-nos esgotats. 

El no acceptar la situació viscuda, resistir-se, sentir-se  víctima o anar enfadats per la vida ens tanca en un cercle viciós de por, tristesa i ira, antesala de la depressió.

El nostre malestar no té tant a veure amb les coses que ens van passant, amb les situacions, sinó amb la nostra manera de mirar-les i interpretar-les. 

Això és el què ens fa mal.

Som immadurs quan volem que la vida sigui com ens agradaria i ens sentim víctimes i culpem a les circumstàncies o als altres.   

Un savi va dir: Allò que no acceptem és l’única causa del nostre sofriment.

Per això,  aprenem a nedar amb el riu  i aprofitem la seva força. Aprenem a acceptar als altres tal com són i a les coses tal com venen.

No vol dir estar d’acord

no vol dir resignar-se

no vol dir tolerar o passar

no vol dir ser immòbil

Vol dir  tenir una profunda comprensió i saviesa. Ser proactiu, acceptar la situació i decidir com encarar-la i  buscar solucions.

Un cop acceptem, ens alliberem de les tensions, enfrontem els desafiaments i descobrim que tenim capacitat de superar la situació, no lluitar contra ella. 

Acceptar no és fàcil, però és necessari en moltes ocasions, per ser més flexibles amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la vida.