Autor: Gemma Turallas

No em deixa de sorprendre i de preocupar l’addicció que ha portat el mòbil a tots nosaltres, però sobretot als infants i adolescents.

Pel carrer observo com moltes famílies que passegen els seus fills amb cotxet estan mirant el mòbil i no als seus petits, mentre ells juguen amb una tauleta interactiva, en lloc de mirar al seu voltant. 

També veig en els restaurants com les famílies deixen el mòbil o la tauleta als seus fills perquè no molestin a l’hora de dinar i, així, puguin tenir una estona de tranquil·litat. Per tant, ja no em sorprèn, com molts adolescents a taula estan xatejant o mirant tic-tocs en lloc de parlar amb la família o amb l’àvia que no veuen mai.

Mentre espero que el semàfor es posi verd observo els vianants que travessen el carrer, tots amb el cap cot mirant el mòbil i, dins els autobusos, m’adono que tothom mira a terra com si la vida es concentrés en una pantalla.

Dins el tren o en el metro el silenci és esfereïdor, tot i està pleníssim de gent, que immersos en el seu món digital, no s’adonen del paisatge que passa al seu voltant. 

Als patis de les escoles i als instituts ja no es juga o es parla cara a cara, sinó que la relació social és a través dels xats o emulant les influencers per crear una identitat personal per rebre un reconeixement extern a través de la quantitat de likes.

Dins els cotxes, els mateixos conductors continuen utilitzant el mòbil, i a les sales d’espera del metge, a les andanes dels trens, a la cua del súper o passejant el gos les persones no miren la vida, sinó les pantalles. 

Aquesta societat hiperconnectada està totalment desconnectada de la realitat. 

I tots som part de causa i conseqüència. 

La tecnologia és necessària per al món actual, però el seu ús és responsabilitat nostra. No cal parlar dels avantatges que té la tecnologia, però també hem de conèixer els riscos i observar que això no passa a casa del veí del costat, sinó que aquests riscos els tenim a casa nostra. 

Fent una recerca sobre els beneficis i riscos de l’ús de les pantalles a partir de documents d’experts se’n poden treure les següents conclusions: 

Els beneficis es poden agrupar en 4  blocs: afavoreix l’accés a l’educació i a la informació de tothom, s’amplia i facilita les relacions socials amb gent de tot el món, facilita la vida actual a nivell laboral i personal, i esdevé un entreteniment personalitzat.

Malauradament, els riscos per cada bloc anterior també hi són presents i es dupliquen: l’accés prematur dels infants a l’ús de les pantalles tenen conseqüències pel que fa a aprenentatge i salut: davallada del rendiment escolar per culpa d’una reducció de temps dedicat als estudis i a altres responsabilitats, augment de reclusió a casa, augment del malestar emocional i presència de conductes de risc, augment de miopia i fatiga visual, augment d’obesitat a causa de la manca d’activitat i sedentarismes, alteració del cicle son i vigília que afecta el sistema immunitari a l’estabilitat emocional, augment d’un excés d’estimulació visual i davallada del manteniment de l’atenció. En l’àmbit familiar augment de conflictes interns, discussions, poca comunicació i preocupació per saber en quin món digital estan hipnotitzats els nostres fills i filles i qui o què hi ha a l’altra banda de la pantalla. 

S’ha observat que les noies són molt més addictes a les xarxes socials que ofereixen uns patrons de comportament, una estètica i narrativa que difon  informació errònia, poc contrastada i que és la porta d’entrada al ciberassetjament, a la violència, violació de la intimitat, a la pornografia, a la sextorsió i sexdifusió que es relaciona amb l’augment dels trastorns mentals com l’ànim depressiu, l’ansietat socials, la solitud que pot portar la incitació a cometre autolesions, al suïcidi o consum de drogues.

El joc virtual esdevé un refugi per a molts nois en el que experimenten la rellevància personal que no troben en la vida real.  El sentiment d’aventura, les experiències audaces, atrevides i desenfrenades i el sentiment de pertinença a un col·lectiu, absorbeix i manté enganxat a l’usuari que creu que la seva sort i sagacitat són habilitats personals per demostrar el seu valor i capacitat. 

El joc també pot derivar a una ludopatia amb implicacions econòmiques que agreugen la convivència. 

Davant de tot això, la preocupació augmenta perquè potser alguna persona pot dir “i què hi podem fer?”, o pot culpar a la societat, a l’educació, a la política o a qualsevol cosa. La responsabilitat és de cadascú. Cal educar als nostres fills petits i adolescents des de casa a usar aquestes eines d’una manera responsable i crítica, sabent que precisament són “eines” que necessitaran en la seva vida i que, per tant, cal saber-ne fer ús.  El debat en l’educació fa temps que s’està fent i s’ha creat moltes eines educatives davant dels riscos relacionats amb les relacions socials, el ciberassetajament, els projectes de convivència, la formació del professorat, la informació a les famílies i les pautes a seguir perquè la tecnologia sigui una eina educativa no una eina destructiva. 

Però no ens quedem en la queixa. Mirem-nos al mirall i adonem-nos-en com utilitzem nosaltres mateixes el mòbil i quin exemple donem als nostres petits i joves. Ens sentim identificades amb aquelles persones que feia referència al principi, que van per la vida immerses en una pantalla sense veure el paisatge?, som d’aquelles que preferim una conversa per un xat en lloc de seure a fer el cafè cara a cara?, gastem temps de la nostra vida mirant Reels, tic-tocs, sèries, Pinterest o Instagram sense parlar amb la parella, amb els fills o amb la resta de la família?, pengem fotos per demostrar al món que som molt feliços, fem moltes coses i que vivim una vida ideal quan potser després de posar per la foto tornem a fer cara de pocs amics?  

Quantes vegades has mirat el mòbil avui?

Adonar-me’n és un toc d’atenció i de prendre consciència que l’única persona que pot canviar soc jo mateixa i que puc decidir sortir de la trampa digital. 

Una desintoxicació digital per regenerar-nos, per omplir-nos altre cop de vida real, de connectar amb els que estan al nostre costat, per millorar la nostra salut física i mental i per desenvolupar un esperit crític.

Crec que ho necessitem. Crec que les nostres famílies ho necessiten. Crec que cal tornar a aixecar el cap de la pantalla i mirar l’horitzó, de sentir els sons del voltant, d’observar a la gent, el paisatge i la nostra vida, per tenir més qualitat humana.

La Dra. Jean Shinoda Bolen, autora de “Les deesses de cada dona”, va escriure el llibre en 1984 i va revolucionar una nova psicologia femenina.  A través de 7 tipus de personalitat simbolitzats pels arquetips de les 7 deesses gregues, les dones poden autodescobrir-se i comprendre els propis patrons interns i superar una sèrie de dicotomies i creences sobre si mateixes. Les 7 deesses es poden identificar en els nostres comportaments, des de l’autònoma Artemisa fins a l’estratega Atena, la nodridora Demèter o la creativa Afrodita, passant per Hera, l’esposa, fins Persèfone, la d’aparença sempre jove, i Hèstia, prototip de la dona que crea llar.

Una mateixa li és difícil identificar-se amb un arquetip, en canvi, sol veure amb facilitat el de l’amiga, companya, filla o germana. Passem a veure, a vista d’ocell, els signes més destacats de cadascuna d’elles.

Hi ha tres deesses independents, tres deesses vulnerables i una deessa alquímica (que ho transforma tot)

Tres deesses verges independents

ATENA (Minerva) Deessa de la Saviesa

És l’arquetip de la dona pràctica, confiada, activa i sense complicacions. És treballadora i eficient, estratègica i lògica. Gestiona la seva llar de forma sistemàtica i planificada. És una mestra excel·lent, explica qualsevol cosa amb claredat i senzillesa, amb informació precisa. És exigent, no admet excuses ni es deixa influenciar per històries tristes. Té facilitat pels negocis i per l’artesania. En el camp acadèmic és una bona investigadora gràcies al seu enfocament lògic i atenció als detalls. Pot tenir èxit en qualsevol matèria, però és en les matemàtiques i les ciències, l’enginyeria i la política on gaudeix més.

HESTIA (Vesta) Deessa de la Llar

És l’arquetip de la dona tranquil·la i de caràcter afable que amb la seva presència crea una atmosfera de calidesa i ordre. És una dona introvertida que gaudeix de la soledat. Manté la seva llar neta, alegre i endreçada, amb el pa acabat de fer i un ambient acollidor on es respira una pausa intemporal.  A la dona Hestia no li agrada el treball competitiu, no pretén reconeixement ni valora el poder. La seva feina és “invisible” però apreciada com una joia que treballa constantment i sempre està disponible. Sobresurt en tasques que requereixen calma i paciència, ordre i tranquil·litat. 

ARTEMISA (Diana) Deessa de la caça i de la Lluna

És l’arquetip de la dona activa amb un gran poder de concentració disposada a descobrir nous territoris.  Sent intensament les seves causes i principis. És una gran feminista que reclama igualtat.  En la feina s’esforça en aquelles tasques que tenen un valor subjectiu per a ella. Li agrada la competició i l’oposició no la intimida. L’èxit en el món (fama, poder o diners) arriba quan allò en què sobresurt és quelcom que el món recompensa. Tanmateix, l’interès que sol  perseguir la dona Artemisa no té valor comercial i no s’enriqueix o té fama, ja que  gaudeix en professions que persegueixen ideals (com l’advocada de causes perdudes o la veu que crida en el desert). No és una dona tradicional i es pot trobar amb obstacles i falta de suport en el seu àmbit laboral. 

Les 3 deesses vulnerables

HERA (Juno) Deessa del matrimoni

L’arquetip de la deessa l’observem en la dona que valora, per damunt de tot, al seu marit i a la seva família. El treball és un aspecte secundari, igual que la seva educació.  La seva feina és quelcom que fa, però no la representa. Pot ser molt eficient i obtenir reconeixement i promoció, però si no està casada, res d’això l’importa. Si ho està, valorarà més la feina del marit. La seva veritable carrera és la del seu matrimoni.

DEMÈTER (Ceres) Deessa de la Terra. Una dona amb l’arquetip de Demèter és sobretot, maternal.  És nodridora i protectora, útil i generosa.  És l’abundància personificada, sigui proporcionant aliment, amor o diners. Té l’aura de la mare Terra. Sòlida i eficaç, fa el que ha de fer de forma càlida i pràctica. És generosa, directa, altruista i lleial a persones i principis. Sol treballar en professions d’entrega i ajuda als altres. L’atrauen tasques tradicionalment “femenines” com l’educació, el treball social o la maternitat. La gent se sent bé al seu costat i creix interiorment. La dona Demèter pot ser la fundadora d’una organització o la figura clau perquè hi aboca tota la seva energia maternal. És molt empàtica i això li dificulta mantenir una actitud de poder, sentint-se molt culpable si ha d’acomiadar   o enfrontar-se a una persona.

PERSÈFONE (Proserpina) Deessa del món subterrani. La dona Persèfone té la qualitat de la joventut. Pot semblar més jove o tenir quelcom infantil en la seva personalitat. S’acobla davant personalitats més fortes i es manté al marge a menys que no es comprometi en alguna cosa que la canviï. En l’àmbit professional prefereixen tasques que no exigeixin iniciativa, constància o supervisió. Les tasques a llarg termini solen deixar-les per l’últim moment, com si tingués tot el temps del món. Quan se n’adona, es troba desprevinguda i aconsegueix fer la feina a l’últim moment, encara que hagi de passar-hi tota la nit. En madurar, pot entrar en el món creatiu, psicològic o espiritual. Faci el que faci serà profundament personal.

La deessa alquímica

AFRODITA (Venus) Deessa de l’amor i bellesa. La dona Afrodita té un carisma personal, un magnetisme especial que la fa encantadora i captivadora a través de la seva personalitat i sensualitat natural i espontània. La feina l’ha d’implicar emocionalment, si no, no li interessa. Li agrada la varietat i la intensitat. Les tasques domèstiques, administratives o de laboratori l’avorreixen. Treu la seva millor versió en tasques creatives com l’art, la música, el teatre. Com a conseqüència o bé no suporta la seva feina i fa una tasca mediocre o l’adora i hi dedica temps extra. Prefereix una tasca interessant a una feina més ben pagada. Pot tenir èxit com a resultat de quelcom que la fascini, però a diferència d’Atena o Artemisa, no planifica l’èxit de la seva feina. 

Amb quina deessa t’identifiques més? Realment, les tenim totes i cada etapa de la vida en podem destacar alguna. Comprendre la nostra psique va més enllà que simbolitzar-la amb una deessa, però t’animo que llegeixis el llibre de la Dra. Jean Shinoda Bolen i altres que continuen amb aquesta línia de la mateixa autora: Les bruixes no es queixen i les deesses de la dona madura.

Un somni es pot convertir en un objectiu.

Un objectiu es pot convertir en un pla.

Un pla es pot dividir en petits passos

Els petits passos poden convertir el somni en realitat.

Així és com neix Olymp, el centre d’Estètica i Tattoo Study de les meves filles.

Olymp neix com la Venus de Boticelly, plena de joventut, de vida, bellesa i talent per crear harmonia al seu voltant. Com elles, que aporten aquests valors, capacitats i aptituds a aquest nou projecte.

És per aquest motiu que em fa molta il·lusió veure néixer Olymp.

Un somni forjat en un anhel de descobrir què aportar al món, com expressar els talents en fets, com projectar la creativitat en realitat, com fer ressorgir la bellesa de cadascú…  Gaudint i creixent constantment.

La Judith, la professional de l’estètica i assessora d’imatge, amb la seva delicadesa i serenitat aporta calma i potencia la bellesa de tota persona, trobant aquells moments d’autocura i de benestar que tots necessitem.

 La Laura, la fotògrafa i tatuadora, amb la seva creativitat i precisió dissenya i crea obres d’art a la pell i, amb la seva mirada fotogràfica, capta la bellesa de qualsevol instant.

L’Aida, dissenyadora gràfica, amb la seva expertesa i elegància juga amb els colors i les formes orgàniques adaptant-se a l’estil de cada client permeten així que es pugui gaudir d’un material gràfic imprès ple de luxe i detall.

I per acompanyar-les en aquest projecte, cada mes editarem una petita revista amb alguns dels articles del blog “un cafè?” perquè els usuaris d’Olimp puguin gaudir del benestar físic del centre d’estètica amb petits ingredients de benestar emocional. Una revista prou propera per arribar a tothom, entretinguda i motiu de conversa.

Olimp és un projecte fet a mida i del que n’estic molt orgullosa i vull compartir amb el món. Perquè el més important per una mare és veure els seus fills feliços i realitzats, superant els obstacles que els porta la vida amb serenitat, confiança i valentia. 

Els hi desitjo tot el millor del món.

Aquí us podeu descarregar gratuïtament la 1a revista.

Estimar-te és acceptar tot el que ets, tal com ets, sense haver-te de disfressar per agradar als altres o encaixar amb algú.

Estimar-te és ser autèntica i no la persona que els altres esperen o imaginen de tu.

Estimar-te és veure que ets una persona en evolució constant, que s’equivoca, aprèn i es transforma, i alhora, transforma el món. Perquè, per petita que sigui, deixes una empremta en algú o en la vida gràcies a ser qui ets.

Estimar-te és observar que, a la vegada, el món et transforma a tu. Perquè és recíproc. Les experiències, situacions vitals, persones que coneixes també deixen empremta en tu i això t’ajuda a créixer personalment.

Estimar-te és reconèixer el teu valor i el valor que tens pel món.

Estimar-te significa lluitar per tu, pels teus somnis i embellir el món. Començar de zero cada vegada que sigui necessari, i continuar, encara que no et sentis amb prou força.

Estimar-te és comprendre que el teu amor per tu és suficient i que la vida reflecteix el que et dones a tu mateixa.

Estimar-te és donar-te temps per aprendre, per repetir el que no has après, per atrevir-te, per evolucionar, per produir i per descansar.

Estimar-te és escoltar el teu cos i respectar-lo, mirar-lo amb agraïment i honrar-lo. La bellesa està en la teva forma de mirar.

Estimar-te és demostrar la teva vulnerabilitat sense por, ser compassiva amb tu mateixa, sense jutjar-te ni castigar-te. Perdonant-te.

Estimar-te és donar a la vida el millor de tu i entregar-te sense por, escoltar la teva intuïció, donar-te el permís de deixar anar tot allò que et pesa, que t’impedeix evolucionar i allunyar-te dels llocs i persones que et fan mal.

Estimar-te és acceptar el canvi, les etapes de la vida, les dificultats i les alegries, perquè tot és impermanent.

Estimar-te és explicar-te la història més bonica, en lloc d’aquella que entristeix el teu cor i buscar la manera de canviar allò que pots canviar i acceptar el que no pots canviar.

Una de les causes de l’estrès que tenim a les nostres vides és la lluita que presentem a les circumstàncies i situacions del dia a dia. 

Gerard Schmelding deia: “Allò que no ets capaç d’acceptar és la causa del teu patiment”.

Fixa’t, potser et molesta el tràfic que trobes cada matí en anar a la feina, el declivi del teu cos en fer-te gran, la conducta de la gent, les notes dels teus fills/es, el desordre de casa en arribar de treballar…  No és fàcil lidiar contra tot això cada dia. 

El malestar va creant l’hormona de cortisol en el teu cos que provoca l’estrès, amb totes les conseqüències físiques i psicològiques que comporta.

En l’article passat, “matins de calma”, et proposava trobar una estona per tu per pensar amb quina actitud volies afrontar el dia que se’t presenta cada matí i com podies agrair tot el que t’envolta. L’objectiu era crear un ritual, una presa de consciència de com pots influir en el teu estat d’ànim.

Avui et proposo un pas més: acceptar.

Acceptar l’edat

acceptar el canvi del cos, de la cara, de les arrugues i del pes

acceptar que se’n van els fills o filles

acceptar que no tens el que volies

acceptar que no has fet el que volies fer amb la teva vida

acceptar que no tens la feina que desitjaves

acceptar que no tens control sobre les coses ni les persones

acceptar que no ho saps tot

acceptar que no pots aconseguir tot el que vols

acceptar que no tens tot el temps del món

acceptar que no tens els diners ni els mitjans

acceptar que no ets la millor en alguna cosa

acceptar que no pots amb tot

acceptar la frustració.

etc.

Fixa’t si algunes d’aquestes frases et fa patir.

Acceptar no és resignar-se, ni renunciar.

Acceptar és afluixar, deixar de lluitar i obrir-se a reconèixer el què hi ha.

Fluir, per tenir una ment serena.

Acceptar que hi ha moltes coses en les quals no tenim el control.  

Acceptar que no podem aturar el temps, però sí que ens podem cuidar per tenir salut.

Acceptar que no podem prendre decisions pels que estimem, però sí estar al seu costat i acompanyar-los en el seu camí.

Acceptar que no podem tenir tot allò que volem, però si estimar el que tenim

Acceptar que no podem tenir tot el temps del món, però sí aprofitar el que tenim.

Llavors, assumeix el que pots controlar: les teves paraules, la teva actitud, les teves accions, el teu esforç, els teus errors, les teves decisions i les conseqüències que se’n deriven. 

Tota la resta, has de poder acceptar-ho, no controlar-ho, ni lluitar-hi.

Eckart Tolle comenta que quan no pots gaudir fent una cosa, almenys pots acceptar que és això el que has de fer i decidir fer-ho tan bé com puguis i amb la millor actitud que tinguis. 

Sembla fàcil, i lògic… Però no ho és.

Fer-ho amb acceptació significa que estàs amb pau mentre ho fas. I l’energia no s’estanca, flueix.

Si no pots gaudir ni acceptar el que fas, el millor és deixar de fer-ho.

I sí, a vegades no pots deixar de fer-ho. Però pots canviar la teva actitud.

Pensa en tot allò que et costa acceptar com diu Gerard Schmelding 

Pots acceptar-ho com diu Eckart Tolle? 

I si reflexiones amb la màxima de Carl Jung?

Allò a què et resisteixes, persisteix

Allò que acceptes, et transforma

Acceptar t’ajuda a prendre consciència, a desfer nusos, a deixar de lluitar contra el món i a viure amb més tranquil·litat. No és fàcil, però és una manera de viure millor.

Què és el primer que penses quan et despertes cada matí?

Saps que aquest pensament pot influir en com serà la resta del teu dia, i per tant de la teva vida?

Potser ets d’aquelles persones que es lleven plenes d’energia, salten contentes del llit i amb ganes de viure un dia ple d’aventures.

Potser al contrari, d’aquelles que en sonar el despertador maleeixen el dia i tot el que han de fer, i com a zombis, s’aixequen del llit amb l’ànima destrossada.

Potser un entremig: ets d’aquelles persones que es lleven de forma automàtica per continuar girant en la roda del hàmster per tornar a viure un dia igual de rutinari i sense sentit.

Són descripcions extremes… o no. Però el que crec és que tens la possibilitat de canviar el teu matí si consideres que no és la millor manera de començar.

S’han escrit molts llibres sobre el poder dels matins. Uns dels més famosos són “el club de les 5 del matí” de Robin Sharma i “Mañanas milagrosas” Hal Elrod.  El que consideren aquest tipus de llibres és que donar-te un temps al matí abans de començar el teu dia fent exercici, meditació, lectura, esmorzar bé o simplement tenir una estona per començar el dia amb calma i serenitat, serà el que marcarà la diferència.

No cal que et llevis a les 5 ni que facis tota la seqüència d’activitats. Per començar cal que trobis una estona per tu i que et doni la suficient calma per començar el dia sense pressa, adonant-te que pots decidir que fer amb el teu temps i amb el teu dia.

I perquè els matins i no les nits?

Per què pots dedicar-te una estona a pensar quina actitud vols mostrar al món, què pots millorar avui i fer-ho millor que ahir, que pots agrair de tot el que t’envolta i plantejar-te un petit objectiu que pots aconseguir durant les 12 hores que et regala la vida. 

Els començaments marquen el teu camí.

Cada dia és un nou començament. 

L’ahir, ja no hi és.

De petita m’agradava veure les pel·lícules de Hollywood on els actors ballaven. Els veia feliços.

De petita jugava al terrat de la meva àvia sentint-me com una ballarina davant un escenari. Era feliç.

Malauradament, no vaig poder ser ballarina quan era petita.

He après a ballar de gran.

Perquè ballar no té edat, no té condició, no té un estil concret… És una forma d’expressar la vida. 

És un art. 

És una forma de comunicació.

Es balla quan s’està feliç, quan se surt de festa o quan es vol expressar emocions i sentiments.

També es balla com exhibició artística, com espectacle o com competició esportiva.

Conec moltes parelles que han dedicat anys a fer del ball esportiu la seva passió vital i el seu estil de vida. I això implica uns valors, uns perquè, i una confiança.

Els valors que hi ha en el dia a dia d’un ballarí o ballarina són l’esforç continu, la superació dels límits i de les pors, la constància, l’automotivació, l’actitud positiva, l’afrontament de reptes, la tolerància a la frustració, la regulació de la impulsivitat, la perseverança, l’acceptació del cos, dels límits, del dolor. 

Tot ballarí sap que ballar no és fàcil, i fer que ho sembli, és on es demostra l’art.

I darrere d’aquests valors, hi ha uns per què, que poden ser tants, com ballarins hi ha. Per passar-ho bé amb la parella, per superar-se, per millorar, per aprendre, per estar en forma, per sentir-se viu, per expressar amb el cos el que sent l’ànima, per gaudir de la música, per canviar l’estat d’ànim, per incloure a tothom i gaudir del moviment, com explica la Rosana Camprubí en el seu llibre Ballant amb el silenci.

I també hi ha una confiança. Confiar en el professor/a que ensenya, confiar en la parella, confiar que el cos pot aprendre, que cada dia es pot superar el que ahir costava, i sobretot, confiar un mateix/a.

Ballar és fluir i per fer-ho, cal deixar anar la por, la vergonya, els prejudicis i les inseguretats.  Aspectes bàsics per la salut i benestar emocional. I no és fàcil, però és necessari si es vol fluir i confiar en la vida.

Com diu el meu professor de ball, en Jesús:

Es balla com es viu.

Es viu com es balla.

Quan era una mare jove, en algun lloc vaig llegir que les rutines creaven seguretat en els infants, i amb aquesta idea vaig elaborar una sèrie d’hàbits diaris que s’encadenaven entre ells i creaven una estructura i un compàs vital perquè les meves filles creixessin amb confiança i tranquil·litat.  

Les rutines també són necessàries per nosaltres perquè, si estan ben pensades i les adeqüem al nostre dia a dia, ens poden ajudar a estar més tranquil·les i serenes.

Quan parlo de rutines no em refereixo al fet d’anar a treballar, de tenir cura dels fills o de la casa. Això són, per mi, obligacions i responsabilitats que tenim. 

Per a mi, una rutina és un conjunt d’hàbits creats amb l’objectiu de facilitar-nos la vida seguint un procés o patró i així poder enfocar l’atenció a temes importants sense haver d’estar pendent de la incertesa del dia que comença ni d’haver de prendre decisions contínues.

La sort de les rutines és que les podem dissenyar i escollir.

Podem crear hàbits nous i deixar-ne alguns que no ens aporten res, i per fer-ho, cal ser conscient de quines són les rutines que hem creat, potser sense adonar-nos-en, per poder decidir si les mantenim o no.

Crec que començar el dia creant una rutina de benestar et pot ajudar a sentir serenitat i equilibri i marcar la diferència. 

Que diferent és iniciar la jornada amb la rutina de les presses, vestir-nos amb el primer que trobem, fer el cafè d’un glop i sortir de casa amb el cor accelerat per iniciar un altre dia igual de feixuc que el dia anterior, o bé començar el dia amb calma, amb un esmorzar tranquil, amb música de fons, amb donar-te temps per cuidar-te i preparar el teu dia amb la ment oberta.

Per fer-ho, cal prendre la determinació de fer uns “petits” reajustaments a la forma de funcionar.  

Personalment, fa uns anys que he incorporat a la meva vida unes rutines pel benestar. Les comparteixo amb tu per si et poden ser útils.

1- Lleva’t d’hora per tenir un temps per a tu.

Potser has llegit el llibre “Mañanas milagrosas” de Hal Elrod en el que explica quins són els passos per aconseguir que els teus matins siguin productius i motivadors.  

Si no vols, no cal llevar-te a les 5 del matí com ell proposa, però sí una miqueta abans de la teva hora habitual fins que trobis el teu ritme i puguis dedicar-te un temps de silenci, sense presses, per a tu.

A mi em va bé llevar-me d’hora per fer uns minuts de meditació, estiraments, esmorzar a taula sense presses i dedicar-me uns minuts a arreglar-me. 

2- Fer pauses

Sí, parar 5 minuts cada 90 minuts d’activitat. Per tal de regenerar-te, estirar-te, canviar l’atenció al que estàs fent, aixecar-te o canviar d’activitat, prendre’t un cafè o tancar els ulls per relaxar la vista si treballes davant l’ordinador. 

Lògicament, pots dedicar 10 o 15 minuts si vols, però encara que et sembli poc, 5 minuts són suficients per tornar més revitalitzada a la feina o allò que estiguis fent.

3- Transicions

Un dia pot estructurar-se en blocs d’activitats: la feina, la casa, els àpats, els hobbies, l’esport… i entre un bloc i l’altre hi ha les transicions. Crear uns hàbits agradables durant les transicions pot fer que s’instaurin com a rutines de benestar que et sumin energia, en lloc de restar-la. 

Com és d’important arribar a casa amb energia per començar el següent bloc després de la feina en lloc de presentar-te als teus fills o parella cara d’esgotament i sense piles! Durant un temps aquesta va ser la meva actitud fins que vaig adonar-me que només depenia de mi i que la transició d’un bloc a l’altre podia ser diferent. A part que la meva família no tenia la culpa que el meu dia hagués estat esgotador, era un model a inculcar a les meves filles.

Per això et proposo algunes rutines de benestar, com poden ser: posar-te un pòdcast durant el viatge cap a casa després d’un dia de treball, donar-te 10 minuts abans d’entrar al gimnàs per fer un cafè, fer un passeig abans d’entrar a casa per escampar la boira, regalar-te un ram de flors el divendres per tancar la setmana laboral, prendre’t una infusió amb música de fons després de sopar i abans d’anar a dormir…

4- Cuida’t

Una rutina de cura personal és essencial. Tenir cura d’un mateix és estimar-se, acceptar-se, tenir autoestima. Hi ha moltes maneres de cuidar-se: seure i assaborir una bona tassa de te, posar-se crema a la cara, al cos, a les mans de forma conscient, tancar els ulls després de dinar per relaxar-te, sortir a passejar sense pressa, escriure a mà les teves idees o reflexions i així buidar-les del cap, fer esport, ball, ioga o quedar amb les amigues per compartir rialles i anècdotes.   

Regalar-te cada dia unes petites dosis de benestar ajuden a estar millor i a enfortir la teva vida. Fixa’t que són decisions senzilles, ràpides i barates que fan que el teu dia sigui diferent. No esperis a les vacances, als caps de setmana, al teu aniversari o un dia especial per crear benestar.

Cada dia te’l pots regalar.

La vida és un camí d’encerts i d’errors. 

És molt possible que durant el dia, o durant la setmana, tinguis molts més encerts, però quan cometem un error ens quedem amb la imatge i el record contínuament.

Aquest tornar a recordar la situació que ens ha creat malestar ens crea angoixa, frustració, vergonya, ressentiment, incompetència, ridícul, pesar, dolor…

És fàcil quedar-se encallat en aquest moment. I això crea molt sofriment.

És llavors quan és important tenir a mà la llibreta d’èxits.

Què és?, és una llibreta que pots dur sempre a sobre amb els teus apunts d’aquelles coses que has fet bé, d’allò que et sents satisfeta, de tot el que has aconseguit gràcies al teu esforç, de tots els teus èxits.

Petites coses, però molt importants, que cal recordar, perquè la negativitat no influeixi en les teves creences sobre la teva capacitat, personalitat o actitud.

• Has après a moltes coses durant tota la vida. Quantes n’apuntaries a la teva llista?, aprendre a llegir, cuinar, conduir, parlar, escoltar… Saps?, no tothom en sap.
• Has aconseguit ressorgir de problemes i dificultats en moments difícils. Ho has valorat?
• Has encarat amb valentia situacions incòmodes i compromeses, i n’has après molt i ha ajudat a forjar el teu caràcter.
• Has après a dir no quan és necessari, perquè és important per a la teva serenitat.
• Has après a posar límits, a valorar-te
• Has après a tenir temps per a tu, i no sentir-te culpable.
• Has après que si tu estàs bé, tot al teu voltant va bé.
• Has après a acceptar-te i acceptar les situacions que se’t presenten perquè és la base de la tranquil·litat, de deixar fluir i de ballar amb la vida. 

I tot això, i molt més, és bo registrar-ho perquè en moments de cansament, desconsol, frustració, desànim o tristesa els puguis llegir, i com un antiinflamatori de pors i de dolor, et calmi l’ànima.

T’animo que busquis una llibreta bonica, no mòbil, perquè escriure a mà és molt més integrador i eficient, ja que posa en marxa moltes més connexions neuronals. I és més teva, més personal, més íntima. 

Tenir la llibreta, i l’actitud, ja és un èxit.

Llevar-se cada matí plena d’energia seria una bona manera de començar el dia.

Es tindria la força per afrontar els reptes diaris, per posar-li ganes i per sentir-se plena de motivació.

Malauradament, poques persones es lleven així.

Durant un temps vaig pensar que tenir energia era qüestió d’edat i que a mesura que les persones es van envellint és normal que l’energia decaigui.

Però aquesta creença no és del tot certa.

He conegut persones grans amb molta energia i persones joves que ja no en tenen. 

Llavors, no és qüestió d’edat.

I potser pensaràs que és qüestió d’actitud. I tindràs raó.

Amb els anys he anat observant l’actitud de persones energètiques i m’he adonat de certes característiques:

• estimen el que fan
• s’enfronten als obstacles amb confiança
• es cuiden
• creen petits hàbits diaris 
• saben posar límits
• fan cada dia alguna cosa que els hi fa il·lusió
• busquen la part positiva de les situacions
• volen millorar cada dia
• s’envolten de persones que estimen

Així i tot, també tenen dies que senten que l’energia s’acaba, que hi ha cansament, dolor, baixa motivació, decepció… perquè també hi ha dies que són difícils.

I davant d’això, què cal fer per tenir o recuperar una actitud que t’ompli d’energia?

És qüestió de canvis interns i externs.

Comencem pels externs, que són més senzills de dur a terme:

Hem de començar per eliminar petites molèsties que ens xuclen l’energia per sentir-nos més lleugeres Com per exemple:  

• Limita les hores mirant les xarxes socials. Perds la noció del temps.
• Arregla d’una vegada els petits desperfectes que fa dies que et vas dient que ja els arreglaràs algun dia (un botó descosit, una bombeta fosa, un calaix que no tanca…) 
• Treu de l’armari aquella roba que ja no et posaràs més, pels motius que siguin. No la guardis més. El temps ja ha passat.
• No escoltis les notícies, i menys a l’hora dels àpats o abans d’anar a dormir. 
• Treu el desordre de casa teva perquè crea neguit i és un reflex de com et sents tu.
• Elimina els teus “hauria de…” perquè les obligacions imposades són molt carregoses. 

I, com a exemple, augmenta l’energia fent petites accions com 

• Posa bonica casa teva: comprar flors, netejar una habitació, decorar-la diferent, organitza, llença, regala…
• Surt a caminar per airejar-te a pas tranquil, observant-ho tot, sense mòbil.
• Arregla’t, encara que estiguis sola a casa i no hagis d’anar enlloc: la deixadesa porta a l’abatiment. Fes-ho per tu, perquè t’estimes i et cuides, no per ningú més.
• Escriu una cosa cada dia que puguis agrair tenir-la, viure-la o sentir-la. És important tenir una llista a la qual tornar quan ho necessitis.
• Crea una rutina agradable per començar el dia: posa música, sent l’aigua al teu cos, esmorza una cosa bona.
• Fes exercici durant 15 minuts 
• Aprèn alguna cosa nova cada dia
• Redueix coses que tens a casa, alleugera l’espai.

No et pots omplir d’energia si estàs plena de coses que te la treuen.

Per aquest motiu, cal fer una autoobservació d’aquelles coses que no són essencials ni t’aporten res a la teva vida.  

Posa-t’ho fàcil quan la vida diària és difícil.

El primer pas és ser-ne conscient.

Els canvis externs es veuen i tenen un efecte sedant. Els interns venen després.