RECORDA ELS ACORDS

Hi ha llibres que et canvien la vida.

N’hi ha que et revelen el missatge que tant esperaves.

D’altres que t’obren mons de fantasia.

I n’hi ha que, senzillament, et fan adonar del que sempre has sabut, però no n’has sigut mai prou conscient.

“Els quatre acords” del Dr. Miguel Ruiz, és un d’aquests llibres. 

Escrit d’una manera molt senzilla, entenedora i directa expressa 4 acords que si tothom els portés a la pràctica, les relacions humanes, la comunicació i el nostre propi benestar seria molt diferent.

Sovint prenc consciència del que em costen a mi, i de com he de treballar-me perquè esdevinguin hàbits que m’ajudin en molts aspectes de la meva vida.

 Els 4 acords de la saviesa tolteca defineixen 4 principis molt senzills:

1- sigues impecable amb les teves paraules

2- no et prenguis res personalment

3- no facis suposicions

4- fes sempre el màxim que puguis

Simple, oi?

Doncs, com és que la majoria de persones, no seguim aquests principis?

1- Sigues impecable amb les teves paraules

El primer acord és el més important i el més difícil de complir.

El nostre llenguatge és poderós.  Crea el nostre món. El què penses, el que ets, es manifesta a través de les teves paraules.

Fixa’t en quines paraules fas servir per definir-te, per parlar-te a tu mateixa, per relacionar-te amb els teus fills, amb la parella, amb els pares o amb els companys de feina.

Amb una simple paraula podem destruir o ajudar. Per això és tan important ser conscient de cada paraula que dius i que et dius a tu mateixa.  Si sempre et queixes, maleeixes, insultes, menysprees, critiques o fas córrer rumors… Quin verí estàs emetent?

Fixa’t, des de petits, la família, els mestres, la gent del carrer han expressat la seva opinió sobre nosaltres i això ha sembrat una llavor que avui tenim com a creença ferma.

Si de petits, algú diu: “li costa molt, no aprèn”, “és una presumida”, “no arribarà enlloc a la vida”, “és mal endreçada i mandrosa”… quin serà l’autoconcepte d’aquesta persona?  

El més probable és que de gran, aquesta persona es consideri incapaç, mandrosa, creguda o estúpida. I aquesta idea és molt difícil de combatre i de crear canvis en l’actitud i l’autoestima.

No es tracta de caure en el pol contrari i només afalagar. Tampoc és la solució. Fa uns anys, semblava que no es podia dir “no” als infants i dir només coses boniques. Quina és l’actitud d’una persona que mai se li ha dit un no i que es creu superior a tothom?, tampoc és sa ni adequat.

I això es dona en qualsevol etapa de la vida.

Ser impecable i conscient de les paraules implica tenir una bona autoestima i utilitzar aquest poder per crear benestar en la teva ment i en les teves relacions personals.  Si t’adones del gran poder que tenen, podràs expressar totes les teves opinions, arguments, peticions, raonaments d’una forma amable, respectuosa, sincera i agradable que ajudarà a plantar la llavor d’una creença positiva cap a un mateix.

2- No et prenguis res personalment

Quantes vegades ens enfadem, ens sentim humiliats, menyspreats, apartats perquè ens prenem les actituds, comentaris, fets dels altres personalment?

Ens creiem el centre de l’univers. Quan ens prenem les coses personalment no estem veient que l’altre parla des del seu propi punt de vista, el seu món, que no és el nostre. L’altre ens emet un verí i nosaltres ens el bevem. Som preses fàcils.  Ens sentim ofesos i reaccionem defensant-nos i generant conflictes. Ens muntem unes pel·lícules increïbles.

En lloc de prendre’t les coses personalment, siguin positives o negatives, fes un pas enrere i entén que cadascú emet les seves opinions des del seu propi univers. Per això no et pot afectar l’opinió bona o dolenta de les altres persones, perquè no és res personal, és la seva imatge mental, el seu mirall que reflecteix el que veu de si mateix. 

Quan arribis a no prendre’t res personalment aconseguiràs evitar molts disgustos en la vida. Desapareixeran les pors, les enveges, la tristesa i l’angoixa. No beuràs del verí.

3- No facis suposicions

Suposem, i creiem que tot el que suposem, és cert. 

I ens busquem problemes amb la història que ens expliquem.

Llegim la ment dels altres, fent suposicions del que fan o pensen, i ens enfadem, ens sentim ferits o ens angoixem. I a més, escampem rumors sobre el que suposem.

No seria més fàcil preguntar en lloc de suposar?

En el punt anterior hem parlat que cadascú està immers en el seu món. Llavors no veiem les coses com són perquè només veiem el que volem veure i sentim el que volem sentir. I suposem que tothom veu la vida com la veiem nosaltres. Per això, creiem que els altres ens jutjaran, ens criticaran, ens diran el que nosaltres precisament creiem, jutgem i ens diem dins la percepció del nostre món. 

És difícil no fer suposicions, però és necessari si vols ser més feliç.. 

Com s’ha dit sempre, si alguna cosa no la saps, pregunta, encara que sembli una ximpleria. Millor aclarir-ho que quedar-te amb el dubte i la suposició que t’enverina.

 4- Fes sempre el màxim que puguis

Qualsevol cosa que hagis de fer, sigui a la feina, a casa, un passatemps o un hàbit que vols instaurar, fes el màxim que puguis. No sempre tindràs les mateixes ganes, ni forces, i un dia semblarà que fas més que altres, però si tu fas el màxim que pots fer, estarà bé.

Si t’exigeixes més del que pots fer, t’esgotaràs, et desanimaràs i no aconseguiràs els teus objectius a causa del cansament. Si fas el mínim que pots, et sentiràs culpable i insatisfeta.

Fer el màxim que puguis és trobar l’equilibri per tal d’estar bé amb tu mateixa.

Un dia vaig trobar una frase que deia: “potser t’adonaràs algun dia que la vida no exigia tant de tu, tant sacrifici, tant cansament, potser només et demanava ser feliç”.

Per això, si pots fer el màxim de tu sense esgotar-te ni fer el mínim per sentir-te insatisfeta, et sentiràs bé, seràs productiva, actuaràs perquè t’agradarà fer-ho i no per aconseguir una recompensa sigui de la forma que sigui. Fas el màxim que pots perquè vols fer-ho, no perquè ho hagis de fer.  Si ho fas obligada, no faràs el màxim.

Quan fas el màxim que pots, només pel fet de fer-ho, gaudeixes. Augmentes la teva autoestima i la teva llibertat personal. 

Aquests “senzills” quatre acords són difícils. 

Per això em cal recordar els acords. I quan ho faig, soc conscient i m’adono que no he tingut en compte el poder de les paraules i que poden haver ferit a algú; m’adono que em prenc les coses personalment i que això només em fa patir; m’adono que faig suposicions de les intencions de les altres persones i m’adono que sovint m’autoexigeixo més del meu màxim, sentint-me esgotada. 

Recordar-los m’ajuda a començar de nou i mantenir-los en la meva ment.

Són 4 acords per un mateix.