DESINTOXICACIÓ DIGITAL

No em deixa de sorprendre i de preocupar l’addicció que ha portat el mòbil a tots nosaltres, però sobretot als infants i adolescents.

Pel carrer observo com moltes famílies que passegen els seus fills amb cotxet estan mirant el mòbil i no als seus petits, mentre ells juguen amb una tauleta interactiva, en lloc de mirar al seu voltant. 

També veig en els restaurants com les famílies deixen el mòbil o la tauleta als seus fills perquè no molestin a l’hora de dinar i, així, puguin tenir una estona de tranquil·litat. Per tant, ja no em sorprèn, com molts adolescents a taula estan xatejant o mirant tic-tocs en lloc de parlar amb la família o amb l’àvia que no veuen mai.

Mentre espero que el semàfor es posi verd observo els vianants que travessen el carrer, tots amb el cap cot mirant el mòbil i, dins els autobusos, m’adono que tothom mira a terra com si la vida es concentrés en una pantalla.

Dins el tren o en el metro el silenci és esfereïdor, tot i està pleníssim de gent, que immersos en el seu món digital, no s’adonen del paisatge que passa al seu voltant. 

Als patis de les escoles i als instituts ja no es juga o es parla cara a cara, sinó que la relació social és a través dels xats o emulant les influencers per crear una identitat personal per rebre un reconeixement extern a través de la quantitat de likes.

Dins els cotxes, els mateixos conductors continuen utilitzant el mòbil, i a les sales d’espera del metge, a les andanes dels trens, a la cua del súper o passejant el gos les persones no miren la vida, sinó les pantalles. 

Aquesta societat hiperconnectada està totalment desconnectada de la realitat. 

I tots som part de causa i conseqüència. 

La tecnologia és necessària per al món actual, però el seu ús és responsabilitat nostra. No cal parlar dels avantatges que té la tecnologia, però també hem de conèixer els riscos i observar que això no passa a casa del veí del costat, sinó que aquests riscos els tenim a casa nostra. 

Fent una recerca sobre els beneficis i riscos de l’ús de les pantalles a partir de documents d’experts se’n poden treure les següents conclusions: 

Els beneficis es poden agrupar en 4  blocs: afavoreix l’accés a l’educació i a la informació de tothom, s’amplia i facilita les relacions socials amb gent de tot el món, facilita la vida actual a nivell laboral i personal, i esdevé un entreteniment personalitzat.

Malauradament, els riscos per cada bloc anterior també hi són presents i es dupliquen: l’accés prematur dels infants a l’ús de les pantalles tenen conseqüències pel que fa a aprenentatge i salut: davallada del rendiment escolar per culpa d’una reducció de temps dedicat als estudis i a altres responsabilitats, augment de reclusió a casa, augment del malestar emocional i presència de conductes de risc, augment de miopia i fatiga visual, augment d’obesitat a causa de la manca d’activitat i sedentarismes, alteració del cicle son i vigília que afecta el sistema immunitari a l’estabilitat emocional, augment d’un excés d’estimulació visual i davallada del manteniment de l’atenció. En l’àmbit familiar augment de conflictes interns, discussions, poca comunicació i preocupació per saber en quin món digital estan hipnotitzats els nostres fills i filles i qui o què hi ha a l’altra banda de la pantalla. 

S’ha observat que les noies són molt més addictes a les xarxes socials que ofereixen uns patrons de comportament, una estètica i narrativa que difon  informació errònia, poc contrastada i que és la porta d’entrada al ciberassetjament, a la violència, violació de la intimitat, a la pornografia, a la sextorsió i sexdifusió que es relaciona amb l’augment dels trastorns mentals com l’ànim depressiu, l’ansietat socials, la solitud que pot portar la incitació a cometre autolesions, al suïcidi o consum de drogues.

El joc virtual esdevé un refugi per a molts nois en el que experimenten la rellevància personal que no troben en la vida real.  El sentiment d’aventura, les experiències audaces, atrevides i desenfrenades i el sentiment de pertinença a un col·lectiu, absorbeix i manté enganxat a l’usuari que creu que la seva sort i sagacitat són habilitats personals per demostrar el seu valor i capacitat. 

El joc també pot derivar a una ludopatia amb implicacions econòmiques que agreugen la convivència. 

Davant de tot això, la preocupació augmenta perquè potser alguna persona pot dir “i què hi podem fer?”, o pot culpar a la societat, a l’educació, a la política o a qualsevol cosa. La responsabilitat és de cadascú. Cal educar als nostres fills petits i adolescents des de casa a usar aquestes eines d’una manera responsable i crítica, sabent que precisament són “eines” que necessitaran en la seva vida i que, per tant, cal saber-ne fer ús.  El debat en l’educació fa temps que s’està fent i s’ha creat moltes eines educatives davant dels riscos relacionats amb les relacions socials, el ciberassetajament, els projectes de convivència, la formació del professorat, la informació a les famílies i les pautes a seguir perquè la tecnologia sigui una eina educativa no una eina destructiva. 

Però no ens quedem en la queixa. Mirem-nos al mirall i adonem-nos-en com utilitzem nosaltres mateixes el mòbil i quin exemple donem als nostres petits i joves. Ens sentim identificades amb aquelles persones que feia referència al principi, que van per la vida immerses en una pantalla sense veure el paisatge?, som d’aquelles que preferim una conversa per un xat en lloc de seure a fer el cafè cara a cara?, gastem temps de la nostra vida mirant Reels, tic-tocs, sèries, Pinterest o Instagram sense parlar amb la parella, amb els fills o amb la resta de la família?, pengem fotos per demostrar al món que som molt feliços, fem moltes coses i que vivim una vida ideal quan potser després de posar per la foto tornem a fer cara de pocs amics?  

Quantes vegades has mirat el mòbil avui?

Adonar-me’n és un toc d’atenció i de prendre consciència que l’única persona que pot canviar soc jo mateixa i que puc decidir sortir de la trampa digital. 

Una desintoxicació digital per regenerar-nos, per omplir-nos altre cop de vida real, de connectar amb els que estan al nostre costat, per millorar la nostra salut física i mental i per desenvolupar un esperit crític.

Crec que ho necessitem. Crec que les nostres famílies ho necessiten. Crec que cal tornar a aixecar el cap de la pantalla i mirar l’horitzó, de sentir els sons del voltant, d’observar a la gent, el paisatge i la nostra vida, per tenir més qualitat humana.