ESTIMAR-TE

Estimar-te és acceptar tot el que ets, tal com ets, sense haver-te de disfressar per agradar als altres o encaixar amb algú.

Estimar-te és ser autèntica i no la persona que els altres esperen o imaginen de tu.

Estimar-te és veure que ets una persona en evolució constant, que s’equivoca, aprèn i es transforma, i alhora, transforma el món. Perquè, per petita que sigui, deixes una empremta en algú o en la vida gràcies a ser qui ets.

Estimar-te és observar que, a la vegada, el món et transforma a tu. Perquè és recíproc. Les experiències, situacions vitals, persones que coneixes també deixen empremta en tu i això t’ajuda a créixer personalment.

Estimar-te és reconèixer el teu valor i el valor que tens pel món.

Estimar-te significa lluitar per tu, pels teus somnis i embellir el món. Començar de zero cada vegada que sigui necessari, i continuar, encara que no et sentis amb prou força.

Estimar-te és comprendre que el teu amor per tu és suficient i que la vida reflecteix el que et dones a tu mateixa.

Estimar-te és donar-te temps per aprendre, per repetir el que no has après, per atrevir-te, per evolucionar, per produir i per descansar.

Estimar-te és escoltar el teu cos i respectar-lo, mirar-lo amb agraïment i honrar-lo. La bellesa està en la teva forma de mirar.

Estimar-te és demostrar la teva vulnerabilitat sense por, ser compassiva amb tu mateixa, sense jutjar-te ni castigar-te. Perdonant-te.

Estimar-te és donar a la vida el millor de tu i entregar-te sense por, escoltar la teva intuïció, donar-te el permís de deixar anar tot allò que et pesa, que t’impedeix evolucionar i allunyar-te dels llocs i persones que et fan mal.

Estimar-te és acceptar el canvi, les etapes de la vida, les dificultats i les alegries, perquè tot és impermanent.

Estimar-te és explicar-te la història més bonica, en lloc d’aquella que entristeix el teu cor i buscar la manera de canviar allò que pots canviar i acceptar el que no pots canviar.