El poder d’acceptar

Una de les causes de l’estrès que tenim a les nostres vides és la lluita que presentem a les circumstàncies i situacions del dia a dia. 

Gerard Schmelding deia: “Allò que no ets capaç d’acceptar és la causa del teu patiment”.

Fixa’t, potser et molesta el tràfic que trobes cada matí en anar a la feina, el declivi del teu cos en fer-te gran, la conducta de la gent, les notes dels teus fills/es, el desordre de casa en arribar de treballar…  No és fàcil lidiar contra tot això cada dia. 

El malestar va creant l’hormona de cortisol en el teu cos que provoca l’estrès, amb totes les conseqüències físiques i psicològiques que comporta.

En l’article passat, “matins de calma”, et proposava trobar una estona per tu per pensar amb quina actitud volies afrontar el dia que se’t presenta cada matí i com podies agrair tot el que t’envolta. L’objectiu era crear un ritual, una presa de consciència de com pots influir en el teu estat d’ànim.

Avui et proposo un pas més: acceptar.

Acceptar l’edat

acceptar el canvi del cos, de la cara, de les arrugues i del pes

acceptar que se’n van els fills o filles

acceptar que no tens el que volies

acceptar que no has fet el que volies fer amb la teva vida

acceptar que no tens la feina que desitjaves

acceptar que no tens control sobre les coses ni les persones

acceptar que no ho saps tot

acceptar que no pots aconseguir tot el que vols

acceptar que no tens tot el temps del món

acceptar que no tens els diners ni els mitjans

acceptar que no ets la millor en alguna cosa

acceptar que no pots amb tot

acceptar la frustració.

etc.

Fixa’t si algunes d’aquestes frases et fa patir.

Acceptar no és resignar-se, ni renunciar.

Acceptar és afluixar, deixar de lluitar i obrir-se a reconèixer el què hi ha.

Fluir, per tenir una ment serena.

Acceptar que hi ha moltes coses en les quals no tenim el control.  

Acceptar que no podem aturar el temps, però sí que ens podem cuidar per tenir salut.

Acceptar que no podem prendre decisions pels que estimem, però sí estar al seu costat i acompanyar-los en el seu camí.

Acceptar que no podem tenir tot allò que volem, però si estimar el que tenim

Acceptar que no podem tenir tot el temps del món, però sí aprofitar el que tenim.

Llavors, assumeix el que pots controlar: les teves paraules, la teva actitud, les teves accions, el teu esforç, els teus errors, les teves decisions i les conseqüències que se’n deriven. 

Tota la resta, has de poder acceptar-ho, no controlar-ho, ni lluitar-hi.

Eckart Tolle comenta que quan no pots gaudir fent una cosa, almenys pots acceptar que és això el que has de fer i decidir fer-ho tan bé com puguis i amb la millor actitud que tinguis. 

Sembla fàcil, i lògic… Però no ho és.

Fer-ho amb acceptació significa que estàs amb pau mentre ho fas. I l’energia no s’estanca, flueix.

Si no pots gaudir ni acceptar el que fas, el millor és deixar de fer-ho.

I sí, a vegades no pots deixar de fer-ho. Però pots canviar la teva actitud.

Pensa en tot allò que et costa acceptar com diu Gerard Schmelding 

Pots acceptar-ho com diu Eckart Tolle? 

I si reflexiones amb la màxima de Carl Jung?

Allò a què et resisteixes, persisteix

Allò que acceptes, et transforma

Acceptar t’ajuda a prendre consciència, a desfer nusos, a deixar de lluitar contra el món i a viure amb més tranquil·litat. No és fàcil, però és una manera de viure millor.