Balles?

De petita m’agradava veure les pel·lícules de Hollywood on els actors ballaven. Els veia feliços.

De petita jugava al terrat de la meva àvia sentint-me com una ballarina davant un escenari. Era feliç.

Malauradament, no vaig poder ser ballarina quan era petita.

He après a ballar de gran.

Perquè ballar no té edat, no té condició, no té un estil concret… És una forma d’expressar la vida. 

És un art. 

És una forma de comunicació.

Es balla quan s’està feliç, quan se surt de festa o quan es vol expressar emocions i sentiments.

També es balla com exhibició artística, com espectacle o com competició esportiva.

Conec moltes parelles que han dedicat anys a fer del ball esportiu la seva passió vital i el seu estil de vida. I això implica uns valors, uns perquè, i una confiança.

Els valors que hi ha en el dia a dia d’un ballarí o ballarina són l’esforç continu, la superació dels límits i de les pors, la constància, l’automotivació, l’actitud positiva, l’afrontament de reptes, la tolerància a la frustració, la regulació de la impulsivitat, la perseverança, l’acceptació del cos, dels límits, del dolor. 

Tot ballarí sap que ballar no és fàcil, i fer que ho sembli, és on es demostra l’art.

I darrere d’aquests valors, hi ha uns per què, que poden ser tants, com ballarins hi ha. Per passar-ho bé amb la parella, per superar-se, per millorar, per aprendre, per estar en forma, per sentir-se viu, per expressar amb el cos el que sent l’ànima, per gaudir de la música, per canviar l’estat d’ànim, per incloure a tothom i gaudir del moviment, com explica la Rosana Camprubí en el seu llibre Ballant amb el silenci.

I també hi ha una confiança. Confiar en el professor/a que ensenya, confiar en la parella, confiar que el cos pot aprendre, que cada dia es pot superar el que ahir costava, i sobretot, confiar un mateix/a.

Ballar és fluir i per fer-ho, cal deixar anar la por, la vergonya, els prejudicis i les inseguretats.  Aspectes bàsics per la salut i benestar emocional. I no és fàcil, però és necessari si es vol fluir i confiar en la vida.

Com diu el meu professor de ball, en Jesús:

Es balla com es viu.

Es viu com es balla.