T’has trobat en aquestes situacions?
Un dia et mires al mirall i no et reconeixes.
La roba que fa poc et podies posar et va petita, o no t’afavoreix com abans.
T’adones dels canvis del teu cos, del teu rostre, dels teus cabells, de la teva pell.
Ja no ets una joveneta.
Fas exercici, cuides la teva alimentació, però el teu cos es resisteix a tenir les proporcions d’abans.
No penses igual que abans. Has canviat moltes creences sobre tu, el món, la vida.
No tens la mateixa energia.
La teva família, amistats, coneguts et fan sentir gran i no entenen el teu cansament, esgotament, desil·lusió… I fins i tot et culpabilitzen per no “cuidar-te”.
I et compares amb la “bellesa” que la societat imposa, que sovint és una bellesa de joventut intemporal.
I on et porta tot això?
Et pot portar a sentir-te inadequada, a desanimar-te, a fer tot el possible per recuperar la joventut perduda, a matxacar-te en un gimnàs, a fer dietes insanes i restrictives, a comparar-te, a criticar-te, a sentir la veu interior que et jutja i et menysprea.
O bé et pot portar a descobrir una nova etapa en què ets lliure per ser realment qui ets, a escollir el que realment vols fer amb la teva vida professional, personal, sentimental. A arreglar-te per tu més que mai, buscant una nova versió de la persona que ets ara, amb tota l’experiència acumulada, amb una mirada oberta per acceptar la imatge del mirall que parla de la teva vida.
No podem esborrar l’edat. No podem lluitar contra el pas del temps. Però sí que podem cuidar-nos des d’ara la nostra salut tant amb un exercici que ens agradi i que ens faci sentir vives, com amb una alimentació equilibrada per cuidar el nostre organisme. I no per aconseguir entrar en una talla d’adolescent, matxacant-nos i flagel·lant-nos per tenir unes mides que ja no van d’acord amb els canvis hormonals que el nostre cos ha incorporat, si no per mantenir-nos actives i sanes i contentes de ser qui som i com som.
Ara, més que mai, pots decidir ser qui vols ser.
Ara, més que mai, pots fer el què vulguis amb la teva vida.
Potser no tens el cos tonificat que tenen les adolescents o dones joves. I què?
Potser no tens un rostre avellutat i sense arrugues. I què?
Però ets tu, amb una història al darrere, amb una possibilitat de millora, amb una capacitat de decisió.
Fes les paus amb tu mateixa.
Accepta’t, estima’t, agrada’t.
Fes-ho només per tu.
Pregunta’t: què és realment el què vols, com vols que sigui la teva postura, la teva manera de parlar, de moure’t, de donar la cara al món?, què vols fer amb el teu temps?, que és el que vols començar, deixar anar, dir, tancar, delegar?
Accepta la persona amb la qual t’has transformat, però no amb resignació, sinó amb plena consciència que ets valuosa tal com ets, amb tots els teus defectes i virtuts, amb la bellesa que pots veure en qualsevol etapa de la vida. La tardor o l’hivern de la vida són etapes que tenen la seva bellesa. I cal saber-la veure, i no comparar-la en una etapa ja viscuda.
Acceptar-te et dona seguretat.
I la seguretat és atractiva.
Tot fent un cafè 