Flueix com el riu

Qualsevol canvi en el nostre petit món personal, per petit que sigui, ens fa sortir de la zona de confort i això ens porta a una sensació d’ansietat. 

Poden ser canvis tan subtils com aprendre com funciona un aparell nou, passar per un altre camí per anar a la feina, modificar les rutines de cada dia, pagar despeses sobrevingudes, fins a canviar de professió, canviar de domicili, o de parella, o fer-se gran. 

Zymunt Bauman, sociòleg, diu que vivim en la “modernitat líquida” on  tot allò que consideràvem per tota la vida, s’ha convertit en atemporal i hem d’adaptar-nos en entorns anomenats VUCA, un acrònim anglès per referir-se a espais volàtils, incerts, complexos i ambigus. 

Això crea angoixa. Però és precisament aquest món amb entorns VUCA en el qual hem de viure i on creixeran els nostres fills i filles.

I tenim dues opcions: o resistir-nos al canvi i lluitar, o adaptar-nos, acceptar i fluir amb ell. 

Com un riu. No podem parar el seu moviment, no podem nadar contra corrent sense sentir-nos esgotats. 

El no acceptar la situació viscuda, resistir-se, sentir-se  víctima o anar enfadats per la vida ens tanca en un cercle viciós de por, tristesa i ira, antesala de la depressió.

El nostre malestar no té tant a veure amb les coses que ens van passant, amb les situacions, sinó amb la nostra manera de mirar-les i interpretar-les. 

Això és el què ens fa mal.

Som immadurs quan volem que la vida sigui com ens agradaria i ens sentim víctimes i culpem a les circumstàncies o als altres.   

Un savi va dir: Allò que no acceptem és l’única causa del nostre sofriment.

Per això,  aprenem a nedar amb el riu  i aprofitem la seva força. Aprenem a acceptar als altres tal com són i a les coses tal com venen.

No vol dir estar d’acord

no vol dir resignar-se

no vol dir tolerar o passar

no vol dir ser immòbil

Vol dir  tenir una profunda comprensió i saviesa. Ser proactiu, acceptar la situació i decidir com encarar-la i  buscar solucions.

Un cop acceptem, ens alliberem de les tensions, enfrontem els desafiaments i descobrim que tenim capacitat de superar la situació, no lluitar contra ella. 

Acceptar no és fàcil, però és necessari en moltes ocasions, per ser més flexibles amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la vida.