Admira i agraeix

Fa uns dies que miro d’aixecar el cap de l’ordinador, del mòbil o del llibre que llegeixo i parar-me a observar.

Observar amb uns ulls diferents les mateixes coses de cada dia. Descobrir en cadascuna d’elles la bellesa que hi amaga.: la lluentor de les ulleres, la sinuositat de la cullera, la transparència de la cortina, la rectitud de la porta.

Mirada nova amb l’objectiu de veure diferent. Perquè tot, inclús allò que ens sembla lleig, té la seva bellesa. Els bons fotògrafs ho saben. La meva filla gran ho sap. L’objectiu de la seva càmera capta el què a mi em passa desapercebut. I agraeixo veure que el món està ple de bellesa.

Sí, perquè em sembla que no soc l’única que necessita creure en un món diferent del que ens presenten a les notícies, de les històries que ens expliquem dins nostre, de les imatges mentals que ens espanten, dels arguments violents de les pel·lícules.

És per això que faig aquest exercici: buscar la bellesa en cada cosa que m’envolta, i agrair-ho interiorment. És una manera d’enfocar la teva ment. En lloc de mirar, admira. En lloc de queixar-te, agraeix. És un repte a què no estem acostumats. Però avui pot ser un hàbit per iniciar.

Cadascuna de nosaltres creem el nostre món interior i l’omplim de què observem, imaginem, sentim.

Vull crear el meu món amb una mirada diferent. Admirar el que avui tinc i demà no sé si tindré.

Mira la bellesa que tens, que t’envolta, que crees al teu voltant.

I agraeix-te-la.

Ho proves?