Acceptar la vida

Hi ha situacions vitals, personals, laborals i familiars que ens agradaria que fossin d’una altra manera. Són aquelles situacions que ens agradaria canviar, però no podem, perquè no està a les nostres mans.

Podem queixar-nos, plorar, cridar, enfadar-nos, resistir… però aquestes actituds no ens aporten cap millora. Potser algun benefici secundari, però no un resultat satisfactori.

En canvi, acceptar que les coses són així, observar la vida «des de fora», experimentar-la tal com és, sense expectatives, sense pors, sent conscients de les creences internes, dona pau i serenor.

He de confessar que a mi em costa acceptar allò que em fa mal. Tinc el costum de buscar solucions o veure que puc fer per canviar la situació, però, malauradament, hi ha situacions que no podem canviar.

En aquests moments, em permeto sentir el què sento. Sense enganyar-me.

Fer l’exercici de mirar la situació com si fos una escena d’una pel·lícula, m’ajuda.

Fer d’espectadora de la meva pròpia vida em dona l’oportunitat de relativitzar, d’aprendre, de respirar i d’escollir com vull pair la situació.

I donar-me temps.

És en aquests moments que he de posar sobre la taula les meves expectatives. I veure que formen part del meu imaginari, no de la realitat. I que he de ser més humil per acceptar que les coses no han de ser com jo vull que siguin.

He de mirar cara a cara a les meves pors. Que estan relacionades amb les meves creences. I parar, reflexionar, relativitzar, canviar el que pugui canviar i acceptar.

No soluciona la situació, però ajuda a sentir-me més serena.

Les coses són com són. No com volem que siguin.

Acceptar la vida ajuda a viure-la.