Quin llop alimentes?
Segur que coneixes el conte indi cherokee dels dos llops.
Si no, te l’explico: Un savi indi Cherokee parlava al seu net sobre la vida i de la lluita que es desenvolupa en l’interior de les persones. L’avi Cherokee deia: “dins de cada un de nosaltres es lliura una batalla entre dos llops. Un d’ells, és un llop negre. És maldat, por, ira, enveja, dolor, rancúnia, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentida, orgull, ego, competència i superioritat. L’altre llop és blanc. És bondat, alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, benevolència, empatia, generositat, veritat i compassió. Aquesta lluita està ocorrent ara mateix dins de cadascú de nosaltres.
El net, després d’una estona de reflexió, va preguntar al seu avi: “i quin creus que guanyarà?”. El savi respongué: “el resultat de la batalla depèn de quin llop decideixis alimentar tu”.
Els llops són els nostres pensaments. El nostre llenguatge interior. La veu crítica que et critica, et jutja, et compara, t’entristeix i t’angoixa. O la veu que t’empodera, que t’anima, que et fa sentir feliç i t’asserena.
Els nostres pensaments provenen de les nostres creences. Aquelles idees, conceptes, regles o frases que ens diem fa molt de temps, que provenen de la nostra infantesa, d’allò que vam escoltar de la família, dels docents, companys de classe o amistats sobre nosaltres. I que no vam qüestionar-nos mai, i va anar arrelant dins nostre com “la veritat” de nosaltres.
Les creences poden ser limitants, o poderoses. Poden alimentar un llop o l’altre. Però la bona notícia, és que pots decidir quin alimentar.
Primer has de ser conscient de quines són aquestes creences. Escoltar-te què et dius. Parar esment de si et parla el llop negre, la bruixa o el monstre.
I prendre la decisió de fer callar aquesta veu i substituir-la per una altra. Alimentar al llop blanc.
Com es fa? Com si fos tan fàcil em diràs…
Sí, ho sé. No és gens fàcil.
És autodisciplina, prendre consciència i voler fer el canvi. Trobar el perquè d’aquest esforç.
Et proposo dos exercicis:
El primer és buscar dues fotos teves: una en la que surtis horrible i l’altra que t’agradis. Si no en tens cap que surtis horrible, busca una foto d’un ésser que et recordi la crítica, la por, la tristesa o angoixa. Pot ser un dibuix, un personatge, un símbol… el què tu vulguis.
Aquesta imatge l’utilitzaràs com a símbol de la teva veu crítica i l’altra com a símbol de la teva veu poderosa. Enganxa-les en una llibreta, o guarda-les en el teu mòbil, amb la descripció a sota de com actua, que es diu a si mateix/a i quins resultats obté en la seva vida.
La idea és que puguis recórrer a aquestes imatges quan ho necessitis i preguntar-te qui està en aquest moment dominant la teva vida.
El segon exercici que et proposo és preguntar-te 7 vegades perquè d’aquest esforç en canviar la creença. I perquè 7 vegades?, per què són les 7 capes de profunditat que t’ajudarà a endinsar-te a trobar el motiu pel qual vols aconseguir canviar les creences. Per exemple:
“Vull canviar la meva creença de què no soc capaç”
Per què?¹
“Per sortir del meu autosabotatge”
Per què?²
“Per confiar més en mi”
Per què?³
per aconseguir els meus reptes
… I continuar.
Et proposo que ho provis.
No costa res.
Pots descobrir coses interessants.
Només tu pots decidir quines paraules et diràs per alimentar un llop o l’altre.
Tot fent un cafè 